El dia d’avui s’ha despertat molt destructiu. Les propostes de la sisena jornada de Festival han estat copades per vestits de camuflatge i fugides de desastres nuclears. Tot just passem l’equador de Festival i encara no hi ha clara candidata per fer-se amb l’Os d’Or.

Començant per “V Subbotu”, una pel·lícula russa ambientada a l’any 1986, concretament durant les hores en què va tenir lloc el desastre nuclear a Chernobyl. El protagonista és Valery (Anton Shagin), secretari del partit i que té coneixement del desastre i de les seves posibles conseqüències de primera mà. Obligat per la jerarquía de la propia central a no desvetllar el desastre, decideix marxar precipitadament el més lluny possible. Però en aquesta fugida endavant, tot sembla tirar enrere o fixar-lo en el present.

En una delirant presa d’imatges amb moviment constant de la càmera, Valery inicia la fugida avisant a Vera, la dona que estima. I aquí comença l’angoixant escapada cap al no-res, amb un encontre constant d’obstacles que no el deixen avançar. El film esdevé  una repetició de moviments i esdeveniments que podrien resultar interessants, tot i que el director no els resol de manera fluïda. El resultat és una mena d‘estancament angoixant, que potser tractat d’una altra forma podria fins i tot haver estat inquietant.

V Subbotu

I arriba l’hora de la presentació de “Coriolanus”, la primera pel·lícula dirigida per l’actor Ralph Fiennes i protagonitzada per ell mateix. Es tracta d’una adaptació de l’obra de Shakespeare amb el mateix nom. Una obra que el mateix Fiennes havia treballat en teatre anteriorment i que va ser l’inici de la gestació del film que avui presentava. La història explica com un patrici romà, Coriolanus, heroi de guerra de caràcter arrogant i que sent repugnància per la gent normal i corrent, es guanya l’odi del poble quan es presentar a Cònsul de Roma. A partir d’aquí, el protagonista s’exiliarà de Roma i decidit a venjar-se, acaba formant part d’una espècie de guerrilla contra la república establerta a Roma, que dirigeix el personatge de Gerard Butler.

Certament complicat portar Shakespeare a la pantalla gran, tot i que és temptador, perquè és un dramaturg  molt adaptable a l’època actual. De fet, la temàtica de la pel·lícula es basa en l’ambició pel poder i tracta la facilitat de modificar el pensament de les masses des d’una posició política elevada.

Coriolanus

En la pantalla, acompanyen a Fiennes (Coriolanus) actors de la talla de Vanessa Redgrave en el paper de la seva mare i Gerard Butler fent de líder de la resistència i antagonista de Coriolanus. Bàsicament podríem dir que es tracta d’un Shakespeare (respecten el text original) amb vestits de camuflatge. I en aquest punt, ens hem de preguntar si realment aporta quelcom nou al text original. És cert que les interpretacions són molt aconseguides. Fiennes està realment “Coriolanic” i Redgrave –com de costum increïble- li dóna la rèplica i l’impulsa a trobar coses molt interessants del personatge, però si la idea era fer un Shakespeare més contemporani, potser li falta integració en la escenografia ideada en una Roma actual.

I acabant la Secció Oficial, es presenta “Les femmes du 6ème étage” dirigida per Philippe Le Guay, una pel·lícula de producció francesa -espanyola fora de competició que explica la història de Jean Louis (Fabrice Luchini), que descobreix un grup de dones espanyoles al pis superior que es troben a Paris per fer de mainaderes. Per al protagonista, aquest fet esdevindrà un revulsiu en la seva existència solitària i així intentarà aproximar-se a elles i mantenir una relació de càlida amistat. Les femmes són interpretades per conegudes actrius espanyoles com Carmen Maura , Natalia Verbeke i Lola Dueñas, que protagonitzen una pel·lícula sense més pretensions que la mera diversió.

Natalia Verbeke a Les femmes du 6è éttage

I com a apunt especial, s’ha presentat en la secció Berlinale Special el darrer treball d’Isabel Coixet, un documental titulat “Escuchando al Juez Garzón”. Basat en hores d’entrevista del jurista amb l’escriptor Manuel Rivas, es posen sobre la taula informacions sobre el treball de Garzón i la seva motivació.  Un documental sobri i concentrat, on les úniques protagonistes són les paraules. De moment,  segons ha comentat Coixet en la roda de prensa, cap televisió espanyola s’ha interessat en la cinta. També ha dit que era un projecte que volia fer, no per diners, sinó més aviat per indignació davant del que ha passat amb el polèmic jutge des de que a la primavera de 2010 va ser desautoritzat i suspès en les seves funcions a l’Audiència Nacional.

El jutge Garzón

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies