"El cementerio de Praga" d'Umberto Eco
9Valoració

Amb una novel·la escrita amb una ploma ràpida i incisiva, on el toc de genialitat recau en la confluència de personatges ficticis amb personatges reals, Umberto Eco demostra a “El Cementerio de Praga” que el pas del temps no ha deixat buit el seu calaix d’idees ni el seu diccionari de bones maneres a l’escriure.

L’autor planteja a la seva novel·la com una mentida pot ser més real que la realitat mateixa, ja que la realitat es compon d’una gran basant novel·lesca. Una obra gestada durant 6 anys, on personatges reals i ficticis conviuen en una trama d’arrels profundes escrita en forma de folletí decimonònic.

Un llibre ric en il·lustracions a blanc i negre que acompanyades de una petita reproducció del text de la novel·la i acompanyat del número de pàgina citat, dona una visualitat a la història apropant-la i frepant la sensibiltat del lector en alguns casos, com les bombolles del cava que desperten noves sensibilitats en el paladar més refinat.

El narrador de la història segueix l’argumentació dels diaris d’una manera poc lineal, però res que al lector pugui influir fins a punt de perdre’s en la història. Encara que s’agraeix al final de la novel·la un quadre que ordena els capítols, la trama i la linea temporal.

L’autor ens presenta dos personatges en concrec: Taxil (real) i Simon Simonini (fictici) en una història ambientada al segle XIX.

Al març de 1897, a París, espiem des de les primeres pàgines d’aquesta magnífica novel·la a un home de seixanta-set anys que escriu assegut a una taula: heus aquí el capità Simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos.

Home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capità s’inspira en els fulletons de Dumas i Sue per donar fe de complots inexistents, fomentar intrigues o difamar a les grans figures de la política europea. Cavaller sense escrúpols, Simonini treballa al servei del millor postor.

Umberto Eco reflexa en el seu personatge Simon Simonini, real dins la seva irrealitat, un joc amb la seva identitat donant un caire necessari a la memoria selectiva dels humans. Ens recorda que el poder no l’ostenta qui governa sino aquells que están radera. Com el seu personatge, en una mateixa persona, en un momento determinat hi poden conviure un farsari i un princep.

Tot un joc de secrets, on el secret buit i inexistent és el que té més poder. La por a allò desconegut ens induirà a la trama del complot. Aquests componen els baixos fons de la política.


Editorial: Lumen
ISBN: 9788426418685
Pàgines: 592
Preu: 23,90 € (16,99 € e-book)

Umberto Eco, un assagista italià de renom internacional i professor a la Universitat de Bolonya, va fer la seva entrada triomfal en el món de la ficció fa trenta anys amb “El nom de la rosa”, una novel•la que el va convertir en un autor apreciat per la crítica i pel gran públic. A aquest primer èxit el van seguir obres com: “El pèndol de Foucoult”, “L'illa del dia d'abans”, “Baudolino i La misteriosa flama de la reina Loana”. Ara, als trenta anys del seu èxit internacional, apareix “El cementiri de Praga”.

Totes les seves novel·les i els seus assajos més importants estan publicats a Lumen.

2 Respostes

  1. Jordi

    M’ha agradat el comentari.
    Felicitats.
    No obstant vull fer una observació:
    No entenc perquè feu la crítica en català i poseu el titol del llibre en castellà quan també tenim la versió catalana…….

    Respon
    • LaFinestraDigital

      Crec que simplement ha estat que el llibre ens va arribar en castellà però per properes ocasions ja ho tindrem en compte. Gràcies pel teu comentari Jordi.

      Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies