Entrevista a Irene Montalà – La Finestra Digital

Sembla que a Irene Montalà les estrelles la porten per molt bon camí. L’actriu, de la que hem pogut gaudir en pel·lícules com “Faust 5.0” o “La Vida en 65′”, ha vist en la televisió el mitjà ideal per treballar de valent i fer-se popular pel gran públic, sobretot amb “El Internado”. Ara s’encomana a una altra estrella de la que pot estar ben contenta. Una estrella que no la trobaràs al cèl, sinó a Antena 3. Es tracta de l’Estrella Polar, el vaixell-escola de “El Barco”, la sèrie que ha transformat la Irene en una llicenciada en Medicina i Biologia amb tants coneixements com a secrets.

Com estàs vivint la gran acollida entre el públic i el ressò mediàtic que està tenint “El Barco”?

Jo i tots els meus companys ho estem vivint amb una espècie de “subidón”. Des de que s’ha començat a emetre la sèrie hem vist la resposta del públic i això es nota en el dia a dia. Ens omple d’il·lusió el sentir que realment el públic està amb nosaltres.

Què creus que ha vist el públic en “El Barco”?

Doncs una sèrie amb un punt de partida original i amb trames, dintre de que és una sèrie d’aventures i ciència-ficció, amb les que es poden identificar, igual que amb els seus personatges.

I tu, que vas veure en el personatge de Julia Wilson per decidir pujar a bord de “El Barco”?

Venia de fer “El Internado”, amb un personatge molt rígid, molt fred, i el personatge de Julia Wilson és tot el contrari. A sobre em va encantar que el punt de partida de la sèrie fos que el món havia desaparegut tal i com l’entenem.

Quines són les peculiaritat que t’has trobat en el rodatge de la sèrie? Quines diferències hi trobes amb la feina a “El Internado”?

Aquesta és una sèrie bastant més complicada de fer. Els exteriors els fem en un escenari real, el Mar, en un vaixell a València. Tot són seqüències extremes. I això només parlant dels exteriors. El plató que tenim és brutal. És increïble, amb les dimensions d’un vaixell de veritat. Els camarots són com els d’un vaixell, els passadissos són iguals,… Són dimensions amb les que és difícil rodar, per que són petites o estretes. D’altra banda, la part positiva és que li dona molt realisme. També està tot el tema dels efectes especials. Moltes vegades hem de rodar amb croma dintre de plató, i clar, quan estàs fent l’escena sense saber com serà ets sents una mica marcià. Però desprès ho veus per la tele i veus que de cop aquest croma s’ha convertit en una posta de sol increïble. Doncs al·lucines.

I t’has hagut de preparar d’alguna manera especial per fer de Julia Wilson?

Si et dic la veritat, normalment és el que faig, el que sé que s’ha de fer, però en aquest cas tant la Blanca Suárez com jo vam encadenar una sèrie (“El Internado”) amb l’altra, i vam començar amb dos capítols a la mà. Era tota la informació que teníem. El que sí intentes fer és buscar una mica quina és l’ànima del personatge, quina és l’energia que té, què és el que l’interessa, què és el que vol transmetre i com és aquesta persona. També ho vas descobrint a mesura que ho vas fent.

Què s’emportaria la Irene Montalà a l’Estrella Polar sabent que potser sigui l’únic cosa que quedi sencera a la Terra?

Les meves gosses, les meves gates, la meva àvia, el meu nuvi, la meva mare, i… tot el que pogués arrambar ho arrambaria, t’ho asseguro.

Has pensat tornar a fer cinema? Tens alguna proposta o projecte en ment?

Tinc una pel·lícula per a finals de l’estiu que es diu “Alfa”, amb un director català. A banda d’això, tot i que tinc moltes ganes, no estem en un moment en que s’estigui fent molt de cine.

Com veus el panorama actual en cine a Espanya?

T’enganyaria si et digués que ho veig fantàstic. Em sembla que estem passant un moment dur i que la crisi és per tots. Però es tracta de seguir treballant. Gràcies a Déu per els actors no només està el cine, està el cine, el teatre i la televisió. Jo estic fent televisió encantada de la vida, ho he fet molt i durant molts anys i evidentment m’agradaria molt fer més cine. Crec que sóc molt afortunada de tenir una peli aquest estiu, i a sobre amb un guió que m’encanta.

Ens pots avançar alguna cosa sobre la pel·lícula?

El director es diu Joan Cutrina, hi participen l’Alex González i en Jon González, és una pel·lícula que es rodarà íntegra a Barcelona i parla una mica de… M’estimo més no dir-te res més per que no se ben bé què es pot explicar.

Opines que la ficció espanyola a televisió està prenent noves direccions?

No és una opinió, penso que és evident. Ja no només “El Barco”. Si fas una ullada a la resta de sèries que s’estan fent, veus un pas endavant. S’està buscant fer una altra cosa, no només a nivell d’idees sinó també a nivell tècnic. Hi ha un canvi brutal d’ara a potser només un any o dos. Jo crec que sí, que està agafant una nova direcció claríssima.

I com passes el teu temps a banda de fer el que t’agrada que és feina?

Doncs intento visitar la meva família, que la trobo molt a faltar aquí a Madrid . Aprofitar el temps amb la meva parella. Intentar fer les meves coses que m’omplen i també em fan desconnectar una mica de la feina i la voràgine de la sèrie

I ja et deixen?

I tant. Els caps de setmana son sagrats!

Twitter

Facebook

Google

Filmografia
Cinema

Faust 5.0 (2001)
Una casa de bojos, Neus, (2002), de Cédric Klapisch
Amic/Amat (1998), de Ventura Pons
Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2003), Carmela, de Paco Mir.
Tempus Fugit, Mònica, (2003), d'Enric Folch
Nubes de verano, Marta, de Felipe Vega (2004). Premi Túria com millor actriu revelació.
Les poupées russes, Neus, (2005), de Cédric Klapisch
Tu vida en 65' (2006), de Maria Ripoll

Sèries de televisió

Poblenou (1994)
Rosa (1996)
Mirall trencat, Sofia, d'Orestes Lara (2001)
Mar de fons (2006-2007)
Cuéntame cómo pasó (2004-2005)
RIS Científica (2007)
El internado (2009-2010) Com Rebeca Benaroch.
El Barco (2011-) Com Julia Wilson