Winter’s Bone
8Valoració

Ja fa temps que ha deixat de sorprendre que una pel.lícula sorgida del circuit independent esdevingui sorpresa de la temporada cinematogràfica, ens descobreixi el talent d’actors desconeguts i acabi competint de tú a tú amb les grans produccions en les entregues de premis. L’any passat va ser el cas de ‘Precious’ i ara ens arriba ‘Winter’s Bone’, que ha tingut un recorregut fulgurant des de ser la gran vencedora a Sundance 2010 fins a optar a quatre Oscars principals aquest 2011: Millor pel.lícula, millor actriu principal, millor actor secundari i millor guió adaptat.

Winter’s Bone’ és el segon llargmetratge de la directora Debra Granik, que aquí adapta una novel.la de Daniel Woodrell, escriptor especialitzat en el gènere negre ambientat als racons rurals de Missouri o, com ell mateix ho anomena, country noir. I sí, la historia té referents en les trames policiaco-criminals i en el western, però a la vegada no segueix el tòpic de cap dels dos.

Winter’s Bone’ narra el periple de la Ree, una jove que viu en una cabana a les muntanyes amb una mare depressiva que no exerceix com a tal i dos germans petits als que ha de cuidar i ensenyar a sobreviure. Quan les autoritats li comuniquen que podría perdre la casa si el seu pare desaparegut no es presenta a un judici pendent, la Ree emprèn una búsqueda desesperada per trobar-lo. Però per fer-ho s’ha d’enfrontar a un entorn i una comunitat totalment hostil que malviu del negoci del crack.

Winter's Bone

El film és d’una terrible subtilesa, capaç de construir un discurs sobre la soledat, la frustració, la pobresa, l’instint de supervivencia i la importancia dels lligams familiars però sense caure en cap moment en recursos fàcils ni trucs sensiblers. La llum, les ombres, el vestuari, tot funciona de forma coherent per transmetre la desolació del paratge en que ens submergeix la pel.lícula. Com el joc d’equilibris entre les presències i les absències, el què es veu i el què intuim. La directora sap crear i atrapar l’espectador en aquest microentorn, en un espai reduit i amb pocs personatges. I hi planta una historia que transpira autenticitat, amb moments de trágica poesia, que resulta punyent sense estridències i que gira al voltant d’una atípica heroína capaç de mostrar fortalesa tot i l’absoluta carencia de somnis o esperances, en aquest entorn asfixiant.

El paper de Jennifer Lawrence interpretant aquesta noia de 17 anys que s’ha de convertir en mare coratge, és un dels grans descobriments de la pel.lícula. Nominada a l’Oscar, la seva és una interpretació totalment adequada al to del film. Demostra sense cap gest exagerat però tampoc cap de superflu, la fortalesa d’una jove que sap que ha d’entomar tot el què li cau a sobre perquè no té més remei, que aviat s’adona que la única esperança que tenia de fugir només era un miratge i que, vulgui o no, és el pal de paller d’una familia en runes. També l’actuació de l’altre nominat, John Hawkes, com a Teardrop, el tiet de la Ree, un home que ja ha esta engolit pels codis i les misèries que regeixen la vida dels cuiners de crack però l’agressivitat del qual podría començar a esquerdar-se davant de la fortalesa de la seva neboda. I aquesta és la que, de la mà de Debra Granik, fa que tot i la desolació que ens ha pintat al film, un encara pugui aferrar-se a l’esperança.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies