10 de Febrer, a la sala Razzmatazz. Són les 21:30 de la nit quan em disposo a viure el meu primer concert després de l’entrada en vigor de la llei anti-tabac. Reflexat a l’escenari es pot veure un cor gegant i, amb la cervesa a la mà, em trobo rodejat de gent que volten els 30 amb moltes ganes de recordar temps passats.

Skunk Anansie arribaven a Barcelona per presentar el seu últim álbum, després d’un silenci que ha durat 9 anys, interromput només per un disc recopilatori (Smashes and Trashes) i una gira al 2009 que va passar per Espanya. Però aquest cop el disc és totalment nou i tot i que no s’acosta a la intensitat dels primers, al escoltar-lo ja em vaig omplir d’expectatives que al final el concert ha complert plenament.

El cor desapareix i comença un so drum and bass que anticipa la primera cançó, “It’s fucking political (Stoosh)”, acompanyada per unes llums intermitents i una pantera que domina l’escenari.

El segon tema ens fa recordar i ens porta enrera en el temps. És “Charlie big potato” (Post orgasmic chill), a la que segueixcen sense interrupcions “Because of you” (Smashes and Trashes), “God only loves you” (primera peça de l’últim album), “100 ways to be a good girl” (Paranoid and sunburnt) i “Secretly” (Post orgasmic chill).

La bojeria arriba amb “I can dream”, quan la cantant Skinny comença a pasejar-se sobre el públic o a llençar-se sobre ell mentre la gent salta. Dos temes més del nou álbum donen pas a un altre passeig pel passat amb “Weak” (Paranoid and sunburn).

I quan tot semblava acabar, ella torna i ataca amb “Hedonism” com si tot acabés de començar. Al final encara un parell de cançons més i aprofita una estona per presentar els components del grup, Cass, Ace i Mark, que tot i haver ofert una bona actuació s’han quedat una mica a l’ombra de la gran protagonista de la nit. Els tres es despedeixen del públic, però Skin es queda asseguda saludant al públic, com si estigués trista de deixar-nos allà desitjant sentir més de la seva música i sobretot la seva poderosa veu.

Skunk Anansie

Així, vam poder assistir a quasi dues hores de música plena d’emoció on Skin (Deborah Dyer) es va erigir en una gran emperadriu, vestida íntegrament de pell negra i amb una veu que en el trascurs dels anys no ha canviat i manté intacta la seva intensitat.

Skunk Anansie han tornat per la porta gran, com si els 9 anys no haguessin passat. Aquesta nit ens han demostrat que els bon grups mai no s’apaguen, només dormen un temps per tornar a la càrrega intactes i plens d’energia. Això sí, la falta d’olor de fum a la meva jaqueta em fa tornar al present de l’era del prohibicionisme del tabac, les llums ja s’han apagat i l’espectacle ha acabat.



Setlist:
1. Yes, it's fucking political
2. Charlie big potato
3. Because of you
4. God loves only you
5. (Riff de All in the name of pitty)
6. 100 ways to be a good girl
7. Secretly
8. Over the love
9. I can dream
10. The sweetest thing
11. (Riff de Intelectualise my blackness)
12. My ugly boy
13. Weak
14. Brazen (weep)
15. My love will fall
16. Twisted (every day hurts)
17. Feeling the itch
18. On my hotel T.V.
19. Tear the place up
20. The skank heads (Get off me)
Bisos:
21. Hedonism
22. You saved me
23. Little Baby Swastikka
24. You'll follow me down (acústica)

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada