Dos dies seguits omplint el Palau de la Música. Una gira que finalitza amb 115 concerts presentant el que ha estat el seu primer àlbum d’estudi i que els ha catapultat a la fama fent que es converteixin en grup revelació del 2010, més de 20.000 còpies venudes d’aquest “Bed and Breakfast”…. Sembla que això de batre rècords no és patrimoni exclusiu del Barça d’en Pep Guardiola!
Els Amics de les Arts han aconseguit el que molts músics amb llarga trajectòria no han pogut fer: vendre les entrades pel primer concert en dos dies i les del segon, en 12 hores. En el que va ser el seu primer concert de diumenge, un Palau entregat cantava, aplaudia i ballava les seves cançons. Famílies senceres, grups d’amigues, d’amics, parelles…. fins i tot Joan Puigcercós tuitejava des de la seva localitat, esperàvem per rebre amb un càlid i merescut homenatge a aquests quatre nois.
Tot just 2 anys enrere començaven la seva odissea per ràdios locals, mitjans amb poc ressò, premsa digital, per donar-se a conèixer i el boca-orella els ha llançat fins dalt de tot. El concert de diumenge començava sobre les 20’45 després que el teloner, Pol Cruells, ens hagués encisat amb la seva música relaxada i fresca. Començaven dues hores plenes de bon humor, anècdotes, històries del mític pis d’estudiants al carrer Muntaner (i que de continuar a aquest ritme es convertirà en lloc de peregrinatge per als milers de fans). Fins i tot en Joan Enric va tenir temps de saludar a sa mare que era al primer pis.
Van començar amb Deja-vú, una cançó plena de gal·licismes que forma part del Castafiore Cabaret i que ha estat reeditat aquest any. Van continuar amb el Super Bon Noi, L’home que treballa fent de gos (amb convidat caní inclòs), La merda se’ns menja i Per mars i muntanyes o Umi o koete, yama o koete (la versió en japonès que van estrenar fa uns mesos i que algú del públic s’havia encarregat d’imprimir-se la lletra per poder seguir la cançó).
Gairebé cada peça anava acompanyada d’alguna història, anècdotes de joventut o fins i tot secrets no revelats. Va ser aleshores el moment de les cançons més lentes de la nit, Reykjavik i L’home que va matar Liberty Valance. I en acabar aquesta la festa va anar in crescendo amb Les meves ex i tu, Tren transsiberià, Exercici 60, A vegades i els que ja són himnes de tota una generació: l’Armengol (una peça plena d’animals, amb sorpresa inclosa) i 4-3-3. Aquesta va ser la primera cançó que va arrencar la gent del seu seient. Primer tímidament i després ja tothom convençut que allò ja no ho parava ningú. Va ser la catarsi definitiva perquè tot i el moment romàntic de Liverpool, la gent ja no va parar d’aplaudir i corejar el Bed & Breakfast i el Jean-Luc.
Com que són una banda que presumeixen ser 2.0, diumenge van confirmar-nos que el hashtag de Twitter #amicspalau era trending topic al territori nacional. Un altre rècord per aquests quatre nois!!!
El concert va finalitzar amb una versió de la Cançó a Mahalta de Lluís Llach. Era la cirereta que mancava per finalitzar un gran concert i deixar-nos a tots els presents amb un bon regust de boca. Només calia veure’ls-hi les cares al Ferran, Eduard, Dani i Joan Enric per adonar-se’n que allò era un moment màgic, únic i irrepetible.
Ara podran gaudir d’unes merescudes (tot i que curtes) vacances de 15 dies abans de tornar-se a posar en marxa amb les noves cançons del seu proper àlbum. Acaben de finalitzar la seva gira i ja se’ls troba a faltar.
Han posat el llistó molt alt perquè han tingut un debut amb el Bed & Breakfast que ha superat tota previsió optimista que s’haguessin pogut marcar. Amb el nou treball serà el moment de comprovar si es tracta d’una banda efímera o un fenomen que pot mantenir-se durant anys.
Pels que en som fans, esperem que la cosa continuï durant molt temps!
Envía una resposta