A través d’aquesta entrevista us presentem a Gonzalo Perales, un noi que sempre ha tingut un somni anomenat música i al que, al llarg de tres anys hem pogut veure com escrivia cançons embadalit als racons de la Universitat i ens amenitzava amb els seu carisma.

Poc a poc, amb molt esforç i la il·lusió intacte d’un nen ha aconseguit el seu somni de publicar “Poble No Identificat” i ara està immers en el procés de promoció del seu segon disc “Back to Catalonia” que ben aviat tindrem al nostre abast.

Premis com el SGAE 2010 a nova autoria avalen la seva vàlua com a músic.

Com et presentaries o et descriuries a algú que no et coneix de res?

Com un músic que intenta fer música que arribi als altres i a l’hora m’aportin un grau de satisfacció personal per seguir fent-ho.

Per què existeix el teu “alter ego” o personatge?

Perquè sempre és més fàcil refugiar-se sota la imatge d’un personatge. Per deixar ben diferenciades les deus parts, la dualitat existent entre l’artista que puja a l’escenari i la persona en si. D’aquesta manera és més fàcil fer desaparèixer els complexos i pors. Sempre he pensat que la vida és un teatre gegant i en cada situació desenvolupament un paper o un altre.

D’on sorgeix el teu impuls per la música?

Principalment per tradició familiar ja que el meu pare ha estat Violinista professional. L’altre culpable hauran estat les connexions neuronals. Segons quines músiques que un escolta, aquestes s’exciten més o menys. I suposo que les meves s’excitaven contínuament.

Què ha canviat durant aquests anys del noi que cantava “En el bar” a la universitat al noi que ets ara?

Hehe, desitjo que forces coses. Però encara no tinc gaires entrades! Crec que la principal diferència és la de tenir una direcció més concreta en els nous projectes.

Has sacrificat el Magisteri per la música o són compatibles?

No he sacrificat mai res, crec. De fet si no sigués mestre, ara pensaria que hauria sacrificat el magisteri per la música. No és del tot compatible, ja que la veu té un límit i el cos en general també i sempre falten hores pels projectes musicals. Però també es potencien certs elements creatius amb el contacte innocent, espontani, humà i emocional dels nens. No crec que pogués viure sense un dels dos mons.

Creus que autoproduirte t’ha ajudat o haguessis preferit tenir un altre tipus d’inicis?

A tothom li agradaria gaudir d’uns inicis més senzills, amb un productor, incomptables hores d’estudi per esplaiar les idees i pressupostos per fer un “the wall” a la catalana. però estem en un moment que s’ha de tocar de peus a terra i explotar al màxim les eines al nostre abast.

Com et sens rebut pel públic?

Públic? A la meva àvia li agrada força. La veritat és que no he tingut gaires oportunitats per percebre una gran quantitat de públic. Amb la posta en escena de “Poble no identificat” vam cridar l’atenció, per aquest motiu, en el nou projecte (Back to Catalonia)  hem seguit amb una fórmula similar. Esperem augmenti el Target. Potser en els projectes audiovisuals la música hagi arrivat a més gent. Però sempre des de l’anonimat.

Com et veus d’aquí a 10 anys?

Calb? Espero que no! Que seria el meu personatge sense el seu tupè!!, ara seriosament, Desitjo tenir la mateixa il·lusió amb un reconeixement més gran.

Quina és la teva cançó talismà?

Suposo que cada projecte té la seva cançó. Però no m’identifico amb cap de les meves cançons. Potser em quedaria amb un “God only knows” dels Beach Boys o un “Somebody to love” de Queen. Si les hagués escrit jo sempre les faria en els bisos!

Has actuat a la sala Bikini, l’espai Moviestar, La Boat, el Liceu, a la sala The Cavern de Liverpool però quin és el teu escenari predilecte?

El palau de la música; hi ha un fort vincle emocional amb aquest escenari. Tinc molt clar que faria realitat un somni si pogués estrenar algun projecte en aquest espai.

Com a català, que es sent al Liceu? És com actuar als altres escenaris o té una màgia especial?

Certament, és un escenari especial. Però no vaig tenir el plaer d’actuar en el paper de Gonçal sinó de cantaire amb un esdeveniment coral. Així que el grau de “màgia” viscut és relatiu.

Quina de les persones amb les que has coincidit t’ha fet créixer més com a músic? Què t’ha ensenyat?

Està clar que la sensibilització musical li dec al meu pare i la connexió “còsmica” entre els coneixements teòrics i el món de les harmonies al Miquel, el meu darrer mestre d’harmonia.

A quin músic t’agradaria semblar-te?

Suposo que agafaria un bocí d’aquí i un d’allà. De Lalo Schifrin agafaria la seva elegància amb els arranjaments, de Braian Wilson, les seves harmonies, de Paul Mcartney les seves melodies i  de Fredie Mercury la seva força i teatralitat.

Estàs satisfet del teu disc “Poble no identificat”?

Crec que és gairebé impossible que un músic pugui arribar a tenir un grau de satisfacció ple, al menys amb el meu cas, no. Va ser un bon aprenentatge i ens va donar certes satisfaccions amb el feedback amb el púbic. Potser el millor de PNI és que em va donar la recepta més adequada per a Gonçal.

Explica’ns del teu nou disc… a què sona? És molt diferent al anterior?

El projecte es diu BACK TO CATALONIA i tracta la història amb cert rigor i amb uns quants anacronismes (alguns fets aposta, altres per ignorància) amb cert humor “Polac”. Tot plegat seguint el fil conductor d’una narradora ingènua, un historiador perepunyetes i d’en Martí de can Volador (Martin mcfly de Back to the future). El so serà un dels elements més destacats respecte als altres projectes.  El concepte és similar a PNI Incloent narracions, humor, i  referències musicals que puguin arribar a una gran varietat de públic.

Amb qui desitjaries col·laborar en un futur?

Sempre he somiat amb incloure les harmonies de la Red Special de Brian May en els meus projectes, potser algun dia d’aquests li escric una carta.

Què vas pensar quan vas rebre el premi SGAE a la nova autoria 2010?

Doncs, satisfacció, i immediatament la necessitat de preguntar-se com fer un pas més endavant. Tinc la sensació que amb les noves tecnologies i les noves tendències, un creador pot arribar a assolir moltes petites fites però ho té realment complicat per assolir una prou gran que eclipsi la resta.

Que penses de la llei SINDE?

Estic una mica fart de la falta de respecte que la gran part de la gent té sobre els drets d’autor i la campanya destructiva que es fa en contra dels autors i les entitats que gestionen els seus drets. Ara mateix no crec que ningú tingui la fórmula encertada per adaptar-se als canvis tecnològics que han provocat aquesta situació. El que està clar és que s’han de prendre mesures, i sempre partint del respecta als autors.

Què sona al teu iPod?

Queen, Beatles, Beach Boys, Rufus Wainwright, Lalo Schifrin, J.Brahms, algun cop Gonçal i més Queen.

Quina pregunta mai t’han fet i t’agradaria respondre?

Com és això de seguir creant música als 90 anys? (el millor és que si algun dia l’hagués de contestar … encara tinc uns quants anys per pensar-me la resposta).

 



Dades bàsiques de GONZALO PERALES

Compositor de música i tècnic en postproducció per a sèries de televisió i vídeos educatius (Disney Chanel, EWTN), documentals (TV3), publicitat (Antena 3), videojocs, pel·lícules, sintonies de ràdio i curtmetratges diversos.

Director i presentador dels programes de ràdio “Sons de Soundtrack” i “Sons de mascota” a Sants3Ràdio. Professor de “banda sonora” a l’escola d’animació 9 zeros. Director de la Coral Concòrdia i de l’Orquestra de medicina del Clínic. Ex-director de la coral infantil Pare Manyanet i la coral “d’Enginyeria i Arquitectura la Salle”. Teclista i cantant en els grups Gonçal, Pqliars, Croses i Flanagan, l’orquestra Sabor Sabor i els grups d’animació: Rovell d’ou i Coloraines Band.

DISCOGRAFIA:

  • Ajuda’m a canviar el món (col. Gerard Sesé)
  • Sota la dutxa (col. Gerard Sesé)
  • Poble no identificat
  • Sol
  • Cançons Hamburguesa (Gonçal)
  • Que te vaya bien (Flanagan)
  • La revetlla arriba quan vol (Rovell D’ou)
  • Wow! (Croses)
PREMIS:
2010 Nova autoria’10 SGAE al Festival de cine de Sitges millor música Original per “Smiley” 2009 Nova autoria‘09 al Festival de cine de Sitges millor música Original per “the last drag”.
-Enganxa’t 2009, Primer premi Amanida Sound ’09, Primer premi Cançó Salitja 2009.
2007 i 2008 Primer premi artistes “festes Les Corts”
2006 Premi a la millor banda Sonora en el “II Concurso de estrenos en video.” amb “El secreto de Lidia”(música de: Laura García i Gonçal Perales)

VIDEOCLIPS: WEBS:
www.gonçal.com
www.goncal.cat
www.gonzaloperales.com
www.myspace.com/gonzaloperales
www.myspace.com/picproducciones


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies