Barnasants. Javier Krahe. Luz de Gas. 5 de febrer de 2011
Dins del festival de cantautors Barnasants, Javier Krahe, un fix d’aquesta cita, va omplir el Luz de Gas. Ni l’aigua ni el xarop van poder amb la seva irreverència vital.
La sala és plena. Javier Krahe entra coix a l’escenari. Parla. Té la veu afectada però això no serà cap impediment. Potser per això i ajudat per la llei antitabac, Krahe ha substituït el whisky i les cigarretes per l’aigua i un xarop. Fa referència a un concert a Valladolid on estava completament afònic. Es va trobar un amic metge i li va donar alguna cosa. Segons ell el públic va notar la seva veu igual que sempre. Entrem en l’univers Krahe, un univers on ficció, realitat i cançons es confonen en un alegre divertimento.
Una de romàntica per anar posant la veu en forma. En quina forma? Pregunta López de Guereña, el guitarrista. D’aquesta forma respon Krahe. Riures. Ja té el públic entregat. Comença un recital basat en el seu darrer disc Toser y cantar. El repertori de Krahe juga amb els ritmes més diversos per adequar significat i forma a la mètrica de les seves lletres. Un cop més, el que sembla un joc, és fruit d’un elaborat treball entre la paraula i la partitura. L’atmosfera del concert canvia. No calen efectes especials. La cançó per se ho fa tot. I hom passa del riure més hilarant a la reflexió més poètica gairebé sense adonar-se’n. Com la vida mateixa les diferents emocions i estats es succeeixen inevitablement. Krahe fa broma dels seus moviments corporals, està convalescent d’una operació que el fa anar coix. Ho diu més que res per si veiem que el seu ball sembla un tant rígid. El metge li va recomanar que anés del llit al sofà i del sofà al llit. Vaja el que he fet sempre… diu seriosament. Les cançons i les anècdotes es van succeint com un viatge sense pressa amb El dos de mayo, Conócete a ti mismo i temes de discos anteriors com Piero della Francesca, Abajo el Alzheimer o Como Ulises, entre d’altres.
Un cop més, les mancances vocals de Krahe el fan gran. En part, també, per l’excel·lent acompanyament musical solvent i còmplice. El ja citat Javier López de Guereña, Andreas Pritwittz al saxo i clarinet, i Fernando Anguita al contrabaix són els encarregats d’omplir amb musicalitat les lletres del cantautor madrileny. L’actuació va rebre la visita del músic català David Soler amb el seu pedal steel a El vals del perdón i A los brazos de Eva. En aquesta darrera cançó Krahe, tot i necessitar l’ajuda d’una xuleta, va salvar la situació culpant el còmplice David de no saber-se la lletra. Tot plegat un giny més només permès al mestre Krahe. Els aplaudiments més importants de la nit, però, van venir amb la introducció del tema ¡Ay, democracia! A partir del significat etimològic del terme, Krahe ens va situar a l’antiga Grècia on uns pocs pensaven la democràcia mentre els seus esclaus llauraven els camps. Més o menys com ara va concloure. I gairebé sense adonar-nos l’espectacle arribava a la seva fi.
Ni l’afonia, ni els oblits ni les entrades a destemps van evitar viure una vetllada única. Perquè amb Javier Krahe, tot és autèntic i genuí. Perquè fins i tot amb xarop i agua l’elixir de les seves lletres t’acaben captivant. Es va disculpar per només cantar un tema, La Yeti, en el bis però els seus problemes de laringe i… les seves ganes de fumar li ho demanaven. “¡Al fin y al cabo peor no se me va a poner la voz!” Cent per cent Krahe.
Tres anys després del seu anterior disc, el mestre Javier Krahe ha tornat a l’actualitat amb un nou disc-llibre a les prestatgeries, Toser y cantar. Onze noves cançons on el cantautor madrileny torna a lluir la seva sornegueria i lucidesa a l’hora d’exposar la realitat del món i dels éssers que l’habiten.
Web Barnasants
[…] http://www.lafinestradigital.com/2011/02/07/concert-javier-krahe-a-luz-de-gas/ […]