Cada any, al costat dels directors més coneguts i de contrastada trajectòria apareixen els directors novells, aquells que per primer cop es posen darrere d’una càmera per treure el nas per la primera divisió del cinema. És possible que alguns desapareguin després d’un únic intent, però de tant en tant, n’hi ha d’altres que aconsegueixen fins i tot fer ombra a directors que es troben en una situació consolidada. L’Acadèmia de Cinema Espanyol és de les poques que reserva una categoria per reconèixer aquests nous talents. Enguany han estat trenta-dues les candidatures presentades per optar al premi Goya al millor director novell, però només quatre els finalistes que arriben a la recta final. Seguidament us presentem els escollits d’aquest any.

DAVID PINILLOS (Segòvia, 1974; Bon Appétit)

Quatre anys ha trigat aquest jove de Segòvia en tirar endavant el seu primer llargmetratge “Bon appétit”, però només set setmanes en rodar al costat d’un equip internacional. Pinillos afirma que “necessitava alguna cosa que fos una passió”, i és per això que ha escollit la cuina com a teló de fons. Unax Ugalde, encarna a un chef que aconsegueix el somni de treballar en un dels restaurants més prestigiosos de Suïssa, on es trobarà amb una jove sommelier  (Nora Tschirner). El director ens planteja on es troben els límits entre l’amistat i l’amor, analitza els sentiments confrontats dels personatges que dubten entre l’èxit professional i el benestar emocional.

Abans d’aterrar oficialment a les cartelleres, la pel•lícula va recórrer diversos festivals d’arreu on va recollir diversos premis, entre els que destaca el Premi Especial del Jurat a la darrera edició del Festival de Màlaga.El cas és que Pinillos no és un nouvingut al món del cinema: si bé ara s’estrena en la tasca de dirigir, prèviament ja ha deixat la seva empremta com a guionista –a “Bon appétit” també fa mèrits com a tal-, però sobretot destaca com a muntador de pel•lícules.

Filmografia:

  • “Bon appétit” (2010). Director i guionista.
  • “Dolly” (2007). Curtmetratge. Director i guionista.

Filmografia com a muntador:

  • “Primos” (2010)
  • “Gordos” (2009)
  • “La vergüenza” (2009)
  • “Sexy killer: morirás por ella” (2008)
  • “8 citas” (2008)
  • “Salir pitando” (2007)
  • “Seis o siete veranos” (2007)
  • “Mensajes de voz” (2007)
  • “Ludoterapia” (2006)
  • “Trastorno” (2006)
  • “Películas para no dormir: La culpa” (2006) (TV)
  • “Películas para no dormir: La habitación del niño” (2006) (TV)
  • “Fin de curso” (2005)
  • “Mar de cristal” (2005)
  • “El juego de la verdad” (2004)
  • “Secuestrados en Georgia” (2003) (TV)
  • “Slam” (2003)
  • “Muerte súbita” (2002)
  • “Portman, a la sombra de Roberto” (2001)
  • “La cartera” (2000)

 


EMILIO ARAGON (La Habana, 1959; Pájaros de papel)

Actor, presentador, músic i productor de llarga trajectòria artística, mai ha amagat que una de les facetes que li faltava per explorar era la direcció cinematogràfica. I per la seva posició, mitjans no n’hi ha mancant.

“Pajaros de Papel” és un projecte personalíssim en què rendeix un sincer homenatge a una professió que, pels seus orígens familiars, coneix a la perfecció: la dels artistes ambulants. Tot i que alguns han dit que la seva proposta busca la llagrimeta fàcil –qüestió innegable, però del tot legítima des del moment en què Aragon no ha amagat mai el seu interès per les emocions dulcificades -, el resultat és una tragicomèdia de format clàssic, molt cuidat, elaborat i rodat a consciència.

Desconeixem si la seva faceta com a director anirà més enllà d’aquest autoretrat familiar, però el que està clar és que Emilio Aragon ha fet la pel•lícula que volia fer, sense tenir en compte les opinions –dispars- de la crítica i oferint el seu univers més personal.

Filmografia:

  • “Pájaros de papel” (2010). Director.


JUANA MACÍAS (Madrid, 1971; Planes para mañana)

Potser mal enquadrada en aquesta categoria, perquè no es pot dir que Macías sigui precisament una nouvinguda. Llicenciada en Comunicació Audiovisual, la seva és una carrera de fons iniciada fa més de quinze anys com a guionista i realitzadora de documentals, publicitat i videoclips. Després de recollir més de quaranta premis pels seus 5 curtmetratges, “Planes para mañana” és un exercici d’estil ple de forma i contingut, amb una bona direcció d’actrius, un bon guió i que a més ha comptat amb el suport de la crítica.

La història de quatre dones –excel•lentment interpretades- que es troben davant d’un moment en què han de prendre decisions que poden ser crucials per a la resta de la seva vida li pot valdre aquest reconeixement. L’èxit professional, les segones oportunitats en les relacions de parella, amors retrobats i les primeres emocions, són els temes que Macías ha escollit en aquest drama coral en què no escatima cops d’efecte. En cas que finalment sigui ella l’escollida, Macías ja sap el que és improvisar un discurs quan et toca recollir un i Goya, i és  que l’any 2000 en va recollir un pel seu curtmetratge “Siete cafés por semana”.

Filmografia:

  • “Planes para mañana” (2010). Directora i guionista.
  • “Gran via am. Pm” (2010) (TV). Curtmetratge. Directora i guionista.
  • “Almas congeladas” (2006). Curtmetratge.Directora i guionista.
  • “Otra vida” (2005). Curtmetratge. Directora i guionista.
  • “Diminutos del calvario” (2001). Curtmetratge (segment “La hora mágica”). Directora.
  • “La Yaya” (2001). Curtmetratge. Directora.
  • “Siete cafés por semana” (1999). Curtmetratge. Directora i guionista.

JONAS TRUEBA (Madrid, 1981; “Todas las canciones hablan de mi”)


El seu és un cognom que pesa, i molt, però el més petit dels Trueba vol demostrar que més enllà de pertànyer a una nissaga d’oscaritzats cineastes, té coses a dir en aquesta professió. Confessa que tot i que fins ara ha estat fent de guionista – “Vete de mí” de Víctor García León i “El baile de la victoria” del seu pare Fernando Trueba són algunes de les seves aportacions-, des de ben petit ha tingut clar que volia dirigir.

“Todas las canciones hablan de mí” és un guió molt personal, que parla precisament de la seva generació, la que ja està arribant al final de la vintena i “la darrera que va escriure cartes a mà abans que arribés internet” –diu Trueba-. Concretament es tracta d’una comèdia romàntica protagonitzada per Ramiro (Oriol Vila), un noi que intenta oblidar la seva noia Andrea (Barbara Lennie) un cop finalitzada la seva relació, objectiu prou difícil quan sembla que aquesta està present en tots els records. El resultat és una pel•lícula que ha estat valorada més per les pretensions i les maneres apuntades per Trueba que no pas per la seva qualitat formal. El llistó que li han deixat els seus predecessors és prou alt, així que caldrà esperar per veure si Jonás Trueba se’n sap desmarcar.

Filmografia:

  • “Todas las canciones hablan de mi” (2010). Director i guionista.
  • “El baile de la victoria” (2009). Guionista.
  • “Vete de mi” (2006). Guionista.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies