Basada en una historia real, “The Figther” s’endinsa en el mon de la Boxa a través de la mirada dels germans Mickey Ward i Dickie Eklund. Un entorn familiar enverinat, drogues i problemes amb la llei són els entrebancs a superar per aconseguir la victòria en el quadrilàter i amb ella un motiu per sentir-se orgullós en una vida on els cops no venen necessàriament dels  punys del contrincant.

Una història de superació, sense gaire atractiu en si mateixa, convertida en un guió solvent i dirigida sense gaire lluïment per David O. Russell. Nascut a Nova York, el director que va debutar l’any 1994 amb Spanking the Monkey, i després de Flitreando con el desastre va optar per un cinema més comercial amb Tres Reyes i Extrañas coincidencias, fa un pas endavant amb The Figther, apropant-se al cinema d’autor, però quedant-se a les portes. Tot i així, i malgrat la irregularitat en el ritme, hi ha dues coses que s’han d’agrair a O. Russell. Per una banda l’intel·ligent ús dels diferents tipus de càmeres, amb combats “televisius” molt realistes, i per una altra l’espai cedit a la interpretació.

Perquè si hi ha realment un cop mestre a The Figther aquest és el nivell de les seves actuacions. Des de la nombrosa, unida i asfixiant família capitanejada per una excel·lent Melissa Leo en el paper de la mare (impagable l’escena en que mare i germanes van a la “caça” de la núvia del seu fill/germà), fins el dedicat protagonista del film, Mark Wahlberg, passant per una irreconeixible dura Amy Adams com núvia del protagonista, i el gran tresor del film, Christian Bale, en el paper de boxejador, entrenador, drogoaddicte i germà.

Mark Wahlberg, que també és productor del film, va començar a preparar-se pel paper mesos abans de la primera data prevista de producció l’any 2007. El retràs en el rodatge no va descoratjar a Wahlberg, que va continuar entrenant fins al punt de convertir-se en el seu hobby. I mentre ell entrenava, el projecte veia com el director Darren Aronofsky (Cisne Negro) preferia penjar els guants per dedicar-se als tutús. Altres noms com els de Matt Damon i després Brad Pitt també van ser baixa com a possibles Dickie Eklund. Però no hi ha mal que per bé no vingui, i el temps extra d’entrenament de Wahlberg s’ha vist recompensat per una naturalitat sobre el quadrilàter digna d’admiració.

Però el guany més gran en aquest ball de canvis de dates i noms, és la incorporació en el projecte de Christian Bale en el paper de Dicky Eklund. Bale eclipsa al protagonista en una actuació que es mereix l’Oscar al que ha estat nominat. I és que no només s’ha hagut de tornar a posar a dieta per aconseguir el pes welter (entre 63,5 i 66,7 kg) del seu personatge, sinó que ha absorbit totalment la seva forma de moure’s i el llenguatge gairebé propi d’Eklund. Increïblement creïble, realment real. Què gran que ets, Bale!

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies