127 Horas
9Valoració

Aron Ralston és un jove de 27 anys, solitari i amant de les experiències extremes, que marxa, sense avisar a cap amic o familiar, un cap de setmana a Utah a fer barranquisme. Però en el seu descens pateix un accident i acaba al fons d’un canyó amb una ma atrapada per una roca i sense possibilitat de rebre ajuda. Comencen les 127 hores més importants de la seva vida.

La història es basa en la novel·la “Between a rock and a hard place” que retrata l’experiència real de Ralston. Boyle va llegir el llibre en 2006 quan es va publicar al Regne Unit i es va posar en contacte amb l’autor. Però ell volia fer una pel·lícula documental, ben diferent al projecte que Danny Boyle tenia al cap, tot i que finalment ‘127 horas’ va tirar endavant tal i com es pot veure ara.

La pel·lícula explica una història de supervivència interessant però a priori s’enfronta amb un problema important: la major part del metratge només hi ha un actor en pantalla, que junt amb la resta d’elements ha d’aconseguir expressar totes les sensacions viscudes pel protagonista. Danny Boyle fa servir tots els trucs que es troben al seu abast per fer-nos arribar el drama de la història: un muntatge visual que passa de la calma i la presentació onírica de les al·lucinacions del jove al nervi i la fragmentació dels moments en els que Ralston tracta de buscar una sortida; uns efectes sonors intensos i, fins i tot molestos, per marcar els moments de tensió i dolor extrem; i per últim una selecció musical que encerta a l’hora de retratar les diferents vivències de Ralston. Entre la música que Boyle fa servir destaquen “Festival” de Sigur Ros, que sona al clímax de la cinta i recull totes les sensacions i angoixes que ha viscut l’espectador, i “Lovely day”de Bill Withers que serveix per posar el contrapunt i el to a un viatge que en altres circumstàncies podria haver estat completament normal.

Tots aquests trucs serveixen per transmetre sensacions fàcils d’entendre però difícils de sentir: plans continuats de l’ampolla d’aigua per retratar la deshidratació, enquadraments que potencien la claustrofòbia o  l’ús de la càmera de mà que porta el protagonista per retratar el seu embogiment progressiu.  Danny Boyle fa servir tot això per construir una pel·lícula que tracta d’afectar als cinc sentits d’una manera global. I ho aconsegueix.

127 horas

L’altre gran pilar que suporta la pel·lícula és la interpretació de James Franco, protagonista gairebé únic de ‘127 horas’. Franco s’enfronta al paper amb subtilesa, no és un d’aquells treballs excessius amb continus canvis de registre on predominen les ganyotes i la crisis nerviosa. L’actor s’aproxima al personatge des d’una vessant més realista, perdent el cap per la falta d’aigua i la desesperació, però intentant mantenir la racionalitat per trobar una solució. És imaginable que l’experiència del veritable Ralston i les reunions que va mantenir amb tot l’equip han servit a James Franco per trobar un equilibri miraculós que ajuda a que l’espectador s’identifiqui amb el drama. Una interpretació més exagerada hauria resultat més llunyana i la pel·lícula hagués perdut el realisme que buscava.

127 horas

Per acabar, la resta d’aspectes tècnics estan a l’alçada, amb unes imatges i una fotografia preciosa i unes actuacions de la resta del repartiment que suporten perfectament el conjunt.

‘127 horas’ no és una experiència fàcil, almenys no ho va ser per mi. És una pel·lícula que em va arribar, em va posar nerviós, em va provocar cert fàstic, angoixa i, finalment, alleujament. Són 94 minuts de muntanya russa emocional que em van deixar esgotat. I precisament és això el que valoro més de la pel·lícula, que vaig entrar a la sala sense saber que em trobaria i vaig sortir afectat, emocionat, com poques vegades em passa. Aquestes sensacions són molt personals i no espero que tothom les visqui, però independentment la cinta de Danny Boyle és excel·lent i una gran peça d’art cinematogràfic.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies