Primos
8Valoració

A Diego (Quim Gutiérrez) el deixen plantat tot just cinc dies abans del casament. Lluny de desconvocar als convidats, es vesteix per a l’ocasió amb l’esperança que l’afortunada s’ho rumiï. Tot sol damunt l’altar ofereix un monòleg amb el que en posa en antecedents a l’espectador i deixa entreveure la sensibilitat que desprèn el personatge. Per tal d’animar-lo i ajudar-lo a superar la humiliant experiència, els seus dos cosins decideixen endur-se’l al poble on passaven els estiu d’infantesa i adolescència.

Daniel Sánchez Arévalo s’arrisca a l’hora de triar el títol de les seves pel·lícules. Res a dir en relació a Azul Oscuro Casi Negro, però pel que fa a Gordos i Primos, conviden a un prejudici erroni: creure que al darrere només hi ha una comèdia de sapastres i personatges passats de voltes a l’estil de Fuga de Cerebros.  El plaer és descobrir que més enllà d’això, les pel·lícules de Sánchez Arévalo tenen molts matisos per oferir i uns personatges rodons interpretats per uns actors que saben estar a l’alçada.

El cas, però, és que els primers minuts de Primos despisten a l’espectador fent-lo creure que no veurà més que  una comèdia esbojarrada. I és que d’entrada se’ns presenta la part més passada de voltes dels personatges, que reaccionen de forma histriònica i infantil a la plantada de la núvia. I no és fins que arriben a Comilles que els comencem a veure en situació. Allà es retroben amb dos personatges: Bachi, interpretat per un dels habituals de les pel·lícules d’Arevalo, Antonio de la Torre, personatge alcoholitzat i martiritzat  perquè la seva filla es prostitueix i Martina (Inma Cuesta), el primer amor de Diego i  mare d’un nen de nou anys.

La interacció dels tres cosins amb Bachi i Martina fa néixer tres fils argumentals:  el retrobament de Diego amb Martina i el triangle que s’estableix quan apareix Yolanda (Núria GAgo), la noia que l’ha abandonat; els intents de Julian (Raúl Arévalo) per intentar l’acostament i reconciliació entre Bachi i la seva filla (Clara Lago); i finalment la similitud i enteniment entre el fill de Martina i el tercer cosí, José Miguel, dos personatges envoltats de pors i manies amb les que decidiran lluitar conjuntament. La pel·lícula va in crescendo gràcies al bon guió en el qual es recolza i als girs que van oferint els personatges.

El resultat és una comèdia dolça,  tendra i amb certes escenes memorables i divertides –l’escenificació dels Backstreet Primos impagable!- per les que també traspuen uns tocs dramàtics que no queden pas deslluïts. El director càntabre es sent a gust fent comèdia, parlant de temes transcendents des de l’humor, tot deixant enrere la fredor d’Azul Oscuro Casi Negro i seguint amb l’estela iniciada per Gordos.  Una pel·lícula força recomanable per riure i atrevir-se a deixar les pors enrere veient com les vencen els seus personatges.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies