OT comença a desafinar de manera alarmant. I el pitjor no és que ho facin els seus aprenents a cantaires professionals, sinó que ho fan de manera estrepitosa les seves audiències.
Lluny queden aquelles audiències del 44,2% que va tenir la primera edició del programa, arribant a 12.873.000 (68%) durant la gala final. Era quan TVE encara tenia anuncis, quan no sabíem que era la TDT, quan els executius televisius no havien de lluitar contra la fragmentació a causa del gran nombre de canals en oferta.
En 2005, el format va marxar a Telecinco i no li ha anat del tot malament. OT4 va aconseguir una quota mitjana de 37,6% de l’audiència, a l’any següent es va quedar en un 27%. La sisena edició va aconseguir un 26,4% i la setena, en 2009, un 18,9%.
Però l’edició d’enguany, la 8a, va caient d’audiència a passos gegantins. L’estrena va aconseguir un 12,7% de quota i 2.287.000 espectadores. Ni les llàgrimes que va vessar Pilar Rubio en el programa següent (emès el 30 de gener) quan van expulsar a un dels concursants (Charlie) van aconseguir atrapar a l’audiència. Aquest segon programa OT va perdre 600.000 espectadors respecte a la seva estrena. Fins i tot, El club de la comèdia que emet La Sexta se li apropa perillosament amb un 10.2% de quota.
Aquesta nova edició havia de ser la del retorn als inicis. Tornava Nina a la direcció de l’escola, tornava un jurat -sense Ristos que captessin més aplaudiments que els concursants- format per Noemí Galera, Eva Perales (Factor X), Rafa Sánchez (La Unión) i Fernando Argenta (El conciertazo). La fusió de Tele5 i Cuatro va fer que fos Pilar Rubio la triada per presentar OT. Gran error. La presentadora d’ulls felins que ho havia fet força bé en el programa de ball de Telecinco “Más que baile” es mou com un pop en un garatge. S’equivoca, sobreactua, fa bromes que ningú no li riu i tot amb un somriure fals i estàtic que sembla dir “perquè collons vaig dir jo que sí a aquesta oferta?!”. El públic l’odia directament i sense exagerar. Només cal seguir els comentaris per twitter sota el hashtag #otlive, #pilarrubio i #rajometreot.
El cert és que twitter s’està mostrant com un canal, cruel i brutal la majoria de vegades, per opinar sobre el programa. I no només opinen els espectadors anònims, fins i tot jugadors com Gerard Piqué va dir la seva: “¿qui és l’estilista dels participants? Quina patacada a la moda” Perquè sí, els concursants semblen vestits pel seu pitjor enemic.
Els motius de la davallada: del poc carisma dels concursants a la competència ferotge dels diumenges
Igual és només esgotament, que el format ha caducat però també és cert que el programa ha perdut moltes de les gràcies que van captivar inicialment.
Si algú us diu Rosa (d’España), Bisbal, Bustmante, Chenoa segur que la gran majoria els ubiqueu com aquells que van sortir d’OT. Però a qui li sona Davinia Cuevas, Noelia Fonte, Dani Sanz, Moritz Weisskopf o Mimi Segura? Alguns d’ells van quedar entre els 6 primers en diverses edicions d’OT i un cop sortits mai més vam saber d’ells.
Des de la primera edició els nous concursants han perdut carisma. No han tingut la força que tenien aquells primers. Potser perquè l’èxit de la primera edició no se l’esperaven ni ells ni ningú i la naturalitat d’aquella primera edició ja no s’ha tornat a repetir mai més.
Rosa és la que millor representa això. Una noia grassa, no massa agraciada, innocent i amb una veu extraordinària que va transportar a la televisió la història de l’aneguet lleig que es convertia en cigne davant dels ulls de tothom. La gent va viure amb ella el seu canvi físic i es podria sentir identificat amb una noia normal i corrent que aconseguia el seu somni.
El cert que costa sentir-se identificat amb gent amb noms com Roxxio, Moneiba, Niccó o Nahuel. Això sense deixar de banda que les qualitats i afinadores dels nous “triunfitos” fan difícil escoltar-los en un alt percentatge i excepte comptades excepcions.
Uns concursants menys naturals poden quedar compensats amb un director cridaner i showman com Àngel Llacer i un presentador solvent com Jesús Vázquez però va ser un membre del Jurat el que va donar la gran campanada, Risto Mejide.
Ell, Risto, que deia el primer que li passava pel cap. Incontinent, políticament incorrecte, cruel i, que feia sentir a l’espectador, que deia les mateixes paraules que ell diria si el deixessin. Risto va compensar la falta de carisma de tota la resta amb escreix. Les audiències pujaven durant les valoracions i les seves valoracions van anar pujant de to a nivell de les audiències.
Però l’invent se’ls va anar de les mans. El petit monstre que ells havien estat alimentant els va mossegar la mà. Se’ls va pujar a la barba i els va demostrar amb Virgina que podia fer guanyar a qui ell es proposes perquè tenia el favor del públic malgrat que tot el programa intentés el contrari. Finalment a la gala 11 de l’edició del 2009 d’OT, després d’una bronca en directe amb Jesús Vázquez el programa va precipitar la sortida del publicista. A canvi Risto va aconseguir un programa propi – G-20- a la mateixa cadena, que no va durar més d’un any en antena.
El cert és que el nou jurat format per Noemí Galera -l’única que continua amb un actitud més rígida- , Eva Perales (Factor X), Rafa Sánchez (La Unión) i Fernando Argenta (El conciertazo) no convenç. Són tous. Les crítiques rebudes han provocat ja canvis en la configuració original amb l’entrada, precisament d’Àngel Llacer per Fernando Argenta. Curiosament quan Pilar Rubio va anunciar que havia un nou jurat sorpresa els crits unànimes del públic de plató van ser per reclamar el retorn de Risto Mejide.
El diumenge tampoc no és un dia fàcil. OT competeix amb enemics durs i el seu format poc àgil i ple de pauses publicitàries eternes no ajuda a no fer un canvi de cadena. Per una banda el cinema atractiu, comercial i sense publicitat de TVE1. Per l’altra Los protegidos a Antena 3, una sèrie que ha encarat la seva temporada amb la mateixa bona acollida que va tenir la primera. Fins i tot La Sexta comença a fer-li competència amb un format antic però que sembla que encara atreu als espectadors El club de la comèdia.
Telecinco ja es pot posar mans a l’obra si vol que això prosperi i no sembla que ho tingui gens fàcil. OT desafina i no sembla fàcil que tornin a trobar la nota precisa pel retorn de l’audiència perduda.
Envía una resposta