4 de 5 a l'especial Novel·la negra i policíaca

Manuel Vázquez Montalbán (1939- 2003)

Manuel Vázquez Montalbán

En 1939, any de la terrible victòria, va néixer a Barcelona aquest autor, unit vital i sentimentalment amb l’Espanya derrotada. La seva amplísima obra abasta des de l’assaig, la novel·la, la memorialística sentimental i la famosíssima saga del detectiu Carvalho. El alter-ego de Vázquez Montalbán, recorre la societat tardofranquista, els primers passos de l’esperada democràcia i la ja consagrada cultura del pelotazo. El retrat d’aquests anys es desenvolupa des d’una prosa entre la dissidència d’esquerres i la gastronomia.

Ha escrit algunes de les seves obres en català. Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de rebel·lió a l’ordre establert i un clar compromís polític amb l’esquerra, dues característiques que també trobem a tota la seva producció.

En la novel·la s’ha decantat pel gènere negre, i ha creat la figura del detectiu Pepe Carvalho, protagonista de molts dels seus relats policíacs.

Alguns dels seus títols: Yo maté a Kennedy, Tatuaje, Los mares del sur, Asesinato en el Comité Central, Los pájaros de Bangkok, El balneario…

El seu personatge

Pepe Carvalho

Pepe Carvalho, el personatge que va néixer en 15 dies i va viure en 22 novel·les Va ser una aposta. 15 dies eren els dies que tenia Manuel Vázquez Montalbán per finalitzar una novel·la de policies i lladres, o el seu bigoti hauria de desaparèixer. L’escriptor va salvar el seu bigoti amb el títol de la primera novel·la protagonitzada per Pepe Carvalho, Yo maté a Kennedy (1972).

Aquest popular personatge que es passejava pels baixos fons de la ciutat de Barcelona a la recerca de criminals i lladres, va ser l’alter ego del seu creador. Quan li van preguntar a Montalbán quant havia en ell de Pepe Carvalho, va respondre: “Només hi ha un joc. Una possible suposició de mi mateix”. La realitat s’acosta molt a la vida de l’escriptor. Carvalho recorre el barri xinès de Barcelona, on va néixer Montalbán, i destapa els crims que van il·lustrar la seva infància i adolescència. En definitiva, un reflex de l’escriptor amant de Barcelona, l’anàlisi i la deducció i la gastronomia.
D’origen gallec, Barcelona és la ciutat de Carvalho i, encara que és un gran viatger i moltes aventures transcorren en altres llocs, el personatge ha donat a la capital catalana aquest aire de ciutat literària mítica que tant apreciava el propi Carvalho en altres ciutats, com, per exemple, el Singapur de William Somerset Maugham. Carvalho va ser en la seva joventut comunista, però també agent de la CIA.

Lorenzo Silva

Lorenzo Silva

Lorenzo Silva va néixer a Carabanchel i sempre ha viscut a Madrid. Es va llicenciar en Dret en la Universitat Complutense i exerceix com advocat des de 1992. En 1980 va començar a escriure contes, assajos, poesia i novel·les. En 1995 va aparèixer la primera de les catorze novel·les que ha publicat, Noviembre sin violetas.

Finalista del Nadal de 1997, amb La flaqueza del bolchevique, va obtenir finalment aquest premi en l’any 2000 amb El alquimista impaciente, segon lliurament de les històries protagonitzades pel sergent de la Guàrdia Civil, Rubén Bevilacqua i l’agent Virginia Chamorro, dos personatges han passat a ser una parella indispensable en el panorama de la novel·la negra espanyola des de la seva aparició en El lejano país de los estanques en 1998 . L’estil de les històries policíaques de Lorenzo Silva combina la frescor d’una escriptura senzilla amb pinzellades d’humor, sense per això deixar de ser un excel·lent retrat de la societat espanyola contemporània.

Alguns dels seus títols: El país de los estanques, El alquimista impaciente, La Isla del fin de la suerte, La niebla y la doncella,…

Els seus personatges

Rubén Bevilacqua i Virgínia Chamorro

Membres de la Guàrdia Civil, ell és sergent i ella inicialment agent encara que acaba sent ascendida a caporal. Viuen a Madrid, encara que els seus casos els duen a recórrer tots els punts de la geografia espanyola. La parella han protagonitzat quatre novel·les, l’ultima La estrategia del agua i un recull de quatre relats titulat Nadie vale más que otro.

Rubén Bevilacqua, conegut per tots per Vila, s’ha cansat segons les seves pròpies paraules que “el seu nom sigui inassequible a les prestacions lingüístiques dels seus compatriotes” i per això l’ha escurçat. És fill d’un uruguaià, i el seu pare descendia d’italians. Va néixer a Montevideo en 1962, i va tornar a Espanya amb la seva mare en 1969. Està separat i té un fill. La seva afició és pintar soldadets de plom.

Virginia Chamorro és segons el seu company “una cria de vint-i-quatre anys que havia intentat entrar en totes les acadèmies militars per a seguir la tradició familiar i que havent fracassat en l’obstinació s’havia conformat a contracor amb ser guàrdia. No era del tot mal semblant, alta i mig rossa, però de tracte àrid. Era una mica seca i bastant tímida. El seu bon nom li havia permès triar aquella destinació i el seu expedient estava replet de mèrits acadèmics, però no tenia un any d’experiència” (El lejano pais de los estanques)

En aquest especial<< AnteriorSegüent >>

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies