Raymond Chandler (1888-1959)
Raymond Chandler
Raymond Chandler és hereu de l’escola hard-boiled i considerat el pare de la novel·la negra moderna. Raymond Chandler va néixer Chicago. Aquest escriptor de novel·la policíaca va estudiar assignatures clàssiques i modernes. Part de la seva educació va tenir lloc a França i Alemanya i es va fer súbdit britànic al 1907.
Va ser soldat a Canadà, treballador a un banc, periodista, executiu d’una firma petrolera, i un munt d’intents de suïcidis. Malgrat això la seva narrativa no reflexa aquestes poques ganes de viure, ja que la seva narració ens dóna la sensació d’un vitalisme inesgotable.
Als quaranta-cinc anys va dedicar-se plenament a l’escriptura i no va ser fins 1933 que va publicar el seu primer relat de títol Blackmailers Don’t Shoot. Entre els anys 1933 i 1939 va produir uns dinou relats, en ells trobem la veritable arrel i essència de la novel·la negra nord-americana.
Als cinquanta-un anys va aparèixer la seva primera novel·la, El sueño eterno. En aquesta història ja introduïa el seu detectiu Philip Marlowe.
Alguns dels seus títols: La gran dormida, La dama del llac, La germana petita, Adéu, nena…
El seu personatge
Philip Marlowe
Philip Marlowe és el detectiu privat creat per Raymond Chandler en les seves novel·les. Marlowe va aparèixer inicialment en una història curta, anomenada Finger Man, publicada en 1934. En aquesta primera aparició Chandler encara no era ell mateix i és difícil distingir-lo d’altres personatges seus, com John Dalmas o Carmady.
En novel·les posteriors el personatge s’aniria definint. Marlowe pasa a viure a Los Àngeles, mentre que en Finger Man habitava en la fictícia ciutat de Sant Angelo.
Marlowe és un personatge típic de la novel·la nord-americana de detectius, iniciada per Dashiell Hammett i la revista Black Mask en la dècada dels 1920. Els seus detectius privats eren observadors pessimistes i cínics d’una societat corrupta, encara que tant Marlowe com l’altre dur detectiu excel·lència, el Sam Spade de Hammett, persisteixen en el seu desllustrat idealisme. Sota la pell del dur i amant de l’alcohol Marlowe és un individu contemplatiu i filosòfic, que adora els escacs i la poesia. No té por al dolor físic però prefereix no utilitzar la violència per a ajustar els comptes pendents. La seva moral li permet resistir la temptació de les femme fatals que l’assetgen.
Marlowe té un aire de quixot: prefereix anar a la presó abans que delatar a un amic en problemes amb la llei en El llarg adéu.
Dashiell Hammett (1894–1961)
Dashiell Hammett
Dashiell Hammett va néixer en el comtat St. Mary en la costa oriental de Maryland. Dashiell va deixar l’escola a l’edat de 13 anys i va tenir diferents professions abans de convertir-se en agent de la Pinkerton National Detectiu Agency a Baltimore.
Durant la Primera Guerra Mundial es va allistar en l’American Field Service. Després d’entrar en l’exèrcit nord-americà, va ser assignat al cos d’ambulàncies, però la tuberculosi que va contreure va provocar la seva llicència mèdica en menys d’un any, després del seu internament en un hospital en Estats Units.
Hammett patiria d’una salut delicada durant la resta de la seva vida a causa de esporàdics brots de tuberculosis. Després de la guerra, es va donar a la beguda, va provar amb la publicitat i, finalment, amb la literatura. La seva experiència en l’agència de detectius Pinkerton li va servir d’inspiració per a les seves obres. Les seves obres es van publicar principalment en la revista Black Mask. El seu primer conte va ser The Road Home sota el nom fals de Peter Collision en desembre de 1922. Va ser The Maltese Falcon (1930) la seva novel·la més famosa. Molts dels seus llibres van ser convertits en pel·lícules
Per a molts, El Falcó Maltès és una novel·la de sorprenent originalitat que pràcticament va inventar l’estil negre. Abans del Falcó només havia un tipus de novel·les policials: es cometia un crim, generalment en una biblioteca o en una sala d’estar, i després de minucioses investigacions i les inevitables pistes falses per a desviar la investigació, es desvetllava el misteri i el criminal era capturat.
Alguns dels seus títols: El falcó maltès, Una dona a la foscor, L’home que va matar Dan Odams, 106.000 dòlars, diner de sang, La clau de vidre, L’home flac…
El seu personatge
Sam Spade
“Un home dur i astut, capaç de cuidar de si mateix en qualsevol situació”
Sam Spade, descrit per Dashiell Hammet
Tant Spade com Marlowe són tipus durs, parcs, solitaris, desencantats amb un món corrupte on els diners és l’única llei. Spade és més cínic que Marlowe: entrega la dona a la que probablement estima per tal d’evitar la presó. Spade treballa a San Francisco, i té una secretària, l’eficient Effie Perine.
Sam Spade per molts només té un rostre, el de Humphrey Bogart quan la novel·la de El falcó maltés va ser duta al cinema.
Hammet vs Chandler
La major diferència radica en l’estil dels autors: Hammett és en extrem hàbil en la construcció d’una trama complexa, i el to de la seva obra és sec, gairebé forense, amb pocs matisos: acció i diàleg.
Chandler, en canvi, acostuma a crear trames que se li van de les mans, però és inigualable dintre del gènere com escriptor de frases impactants. “Usava una quantitat de maquillatge suficient per a pintar un vaixell“. “Va posar una cara que hagués detingut de l’ensurt a un rellotge“. “El marc de la porta estava tan brut que em van donar ganes de prendre un bany de només mirar-lo“. “Els seus ulls grisos estaven tan buits com els forats d’un antifaç“. “De les seves orelles sortia pèl suficientment llarg com per a atrapar una arna“. “Em va mirar com si jo hagués sortit de l’oceà amb una sirena ofegada sota l’aixella“. El que dèiem, inigualable.
Envía una resposta