"La cámara oscura" de Georges Perec
6Valoració

Georges Perec ha estat un dels autors més influents de les darreres dècades per a diverses generacions d’escriptors, amb obres mestres com “La vida instrucciones de uso” o “Un hombre que duerme”. L’editorial Impedimenta recupera ara “La cámara oscura”, una obra petita i poc coneguda en la qual l’autor demostra de nou la seva absoluta llibertat creativa.

La cámara oscura, publicada el 1973, és una obra que resulta difícil de classificar, sense dubte, ja que no es pot considerar un recull de narracions breus, ni una novel.la, sinó que es tracta d’una recopilació dels somnis de l’autor, des de 1968 fins 1972. Per tant, es tracta d’un exercici de llibertat total, més proper a l’escriptura automàtica que propugnava André Breton que a un relat en la forma tradicional. La imaginació, l’humor i la bellesa de la prosa de Perec són els punts forts d’aquest recull oníric, en el qual no hi ha cap referència lògica pròpia del món real.

És important remarcar, doncs, que no es tracta d’un llibre destinat a aquelles persones que cerquin un relat lineal i convencional. Més aviat, La cámara oscura agradarà a aquells lectors que ja hagin descobert a aquest geni de la literatura recent en altres grans obres seves, i vulguin gaudir d’un recorregut breu i anàrquic per la seva ment.


Editorial: Impedimenta
ISBN: 9788415130017
Pàgines: 264
Preu: 21,50

Georges Perec (1936-1982) va nèixer a París, fill de jueus polonesos que van morir durant la Segona Guerra Mundial. Després d’estudiar lletres, va treballar de documentalista i va publicar els seus primers articles, als quals va seguir la seva primera novel.la, Las Cosas, publicada el 1964 i guanyadora del premi Renaudot. Més tard esdevé membre del grup literari Oulipo, fundat per Raymond Queneau, gràcies al qual es va fer aficionat al jocs de paraules. Així, la seva novel.la d’intriga La desaparición està escrita en forma de lipograma, és a dir, no conté cap lletra “e”, mentre que el seu contrapunt Les Revenentes només utilitza aquesta vocal. A part d’ Un hombre que duerme, una novel.la sobre la sol.litud i la desesperança, La gran obra de Perec és sense dubte La vida: instrucciones de uso (1978), un ambiciós fresc sobre la vida d’un edifici i els seus habitants, on les històries es combinen com les peces d’un puzzle.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies