Freixas/Espinosa, direcció i guió de “Polseres vermelles”

Pau Freixas

L’encarregat de dirigir la nova producció de TV3 i Filmax és Pau Freixas, amb qui Albert Espinosa ha treballat també en el llargmetratge “Herois”, un retrat de la joventut dels anys 80 que va rebre 10 nominacions als Gaudí i ha rebut també el Premi del Públic en l’última edició del Festival de Màlaga.
“Herois” és el tercer llarg dirigit per Freixas, després de “Cámara oscura“ i “Cactus”. Per televisió també va dirigir capítols de sèries com “Àngels i Sants”, “Hermanos y detectives” i “R.I.S. Científica”, entre altres.

Perquè hem de veure “Polseres vermelles”? Que li dius al que pensi: “serà un dramón”? Que ha representat per tu rodar aquesta sèrie?

Estem molt orgullosos de Polseres vermelles i és difícil transmetre en un text el que ha estat una feina d’un any, però als espectadors només els demano que el dilluns ens donin un vot de confiança. Que vegin el primer episodi. Estem convençuts que els sorprendrà i emocionarà i voldran ser un polsera vermella per sempre.

A la gent que li faci por que sigui un dramon els diria que a mi tampoc m’agraden els “dramóns”, els odio, evidentment que totes les sèries tenen la seva part dramàtica, però no puc evitar ser un positivista crònic i m’agrada que les històries tinguin un bon equilibri entre el realisme dels seus conflictes i un optimisme inspirador. La serie és bàsicament una historia emocional de superació, d’amistat i amb molta èpica.

Per mi rodar aquesta serie ha sigut un regal. Cada escena, cada diàleg, cada plà que he rodat m’ha inspirat un sentiment de benestar i de creixement impagables i mai estaré prou agraït a tots els que han participat en aquest projecte i de com tot l’equip s’ha entregat en cos i ànima per aportar el seu granet de sorra, perquè aquesta historia sigui molt més que una feina, molt més que una sèrie, perquè aquesta història sigui un himne.

Hitchcock deia “Mai treballis amb nens, amb animals o amb Charles Laughton”, quin és el teu secret per rodar amb nens i no morir en l’intent? Que és el millor i el pitjor de rodar amb ells?

Em sembla que Hitchcock no coneixia als polseres. No devia tenir sort amb els nens que va coincidir. En el meu cas ha estat un autentic plaer. Els nens són generosos, s’impliquen com ningú i viuen les històries que expliquem com si fossin la seva pròpia vida. Impagables. He disfrutat i après molt d’ells. Crec que la clau és implicar-te amb ells, viure el viatge plegats, no com una feina sinó com una experiència vital única. Per fer-ho els vam posar a conviure en una casa de colònies dos mesos durant el rodatge i els vincles que es van crear són els que apareixen a la sèrie. Un grup d’amics disposats a tot pel grup. I agrair des d’aquí la immensa feina de la nostra coach, la Laia Ricart una polsera més.

El millor de treballar amb ells crec que ja està dit. El pitjor són els comiats. Quan treballes amb aquesta implicació , acabar la sèrie i separar-nos, tornar a les nostres vides i ells a l’escola és un cop molt dur que s’ha d’anar paint poc a poc.

Que et fa més por: una audiència baixa o critiques dolentes?

Cap de les dues coses em fa massa gracia, però tinc clar que jo treballo pel públic i amb la seva aprovació seria més fàcil digerir les males critiques. Una audiència baixa fa més por.

Com és treballar amb Albert Espinosa, sembla que us heu tornat un equip inseparable des d’”Herois”?

La veritat és que tot ha estat molt orgànic amb l’Albert, crec que som persones molt diferents en mil coses, però que ens complementem d’una forma molt especial i tenim en comú una visió positiva de la vida i ganes de transmetre-la.

“Polseres vermelles” és la segona sèrie que dirigeixes a TV3, si et donessin l’oportunitat de fer una tercera, de quin gènere seria? Algun projecte ideal, somiat?

Et seré molt sincer i no he parlat d’aquest projecte mai en public, però m’encantaria fer una sèrie en la que fa tres anys que treballo. En la línia de LOST i PRISON BREAK, una mica inspirada en el CLUEDO, un joc que tots vam disfrutar de petits. Crec que aquest genere entre el thriller de personatges i el misteri és un vehicle ideal per parlar de grans emocions, del valor del grup, de l’autèntic amor, de la mort i del destí. I crec que el públic de TV3 disfrutaria molt amb una sèrie d’intriga que toques aquests temes. Aquesta sèrie és “L’ARCA”.

Albert Espinosa

És autor del llibre “El món groc” i de la novel·la “Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo”. Polifacètic, Espinosa va escriure, dirigir i protagonitzar la pel·lícula “No me pidas que te bese porque te besaré”. També va ser el guionista d’altres films com “Planta 4a.”, “Tu vida en 65 minutos” i “Va a ser que nadie es perfecto”. Com a actor, va rebre el premi a actor revelació pel seu paper en la sèrie de televisió “Abuela de verano”. També és director, autor i actor teatral, dins la seva companyia de teatre, Pelones, i també col·laborador de diversos programes de ràdio i columnista d’El Periódico de Catalunya.

Perquè hem de veure “Polseres vermelles”? Que li dius al que pensi: “serà un dramón”? O que serà una “Planta cuarta” per la tele?

No és Planta 4a a al tele, no tenia cap interès de fer novament la mateixa història. Per mi tracta sobre com es creen els caràcters, el càncer només és una malatia, també hi ha 10 o 12 més a la serie. L’interessant es com es creen els caràcters d’un nens que tenen 13 anys i els passa alguna cosa diferent

Que et fa més por: una audiència baixa o critiques dolentes?

Cap de les dues. La feina es bona, així que ja he disfrutat. M’encantaria que funcionés i agradés, però això mai ho pots saber.

Com és treballar amb Pau Freixas, sembla que us heu tornat un equip inseparable des d’Herois?

He trobat una ànima bessona, ens complementem molt bé, tan de bo fem més coses junts, però això mai se sap. Ganes hi ha.

Comentes que ha estat l’oportunitat de crear una sèrie com fan els americans, com ha estat el procés?

Genial, he pogut fer els 13 capítols sol nou mesos abans de començar i fer de productor executiu. És impagable, he gaudit molt.

Ja que parlem de sèries americanes, quines tens com a referència? Quines segueixes? Hi hauria alguna que t’agradaria adaptar aquí?

Moltes! Segueixo Medium, la meva favorita. 24 la que m’apassionava. I després moltes: des de Lost a Mujeres desesperadas. Si pogués adaptar una: AUTOPISTA HACIA AL CIELO, em fascinava.

En aquest especial<< AnteriorSegüent >>