Arriben els “Polseres vermelles”

Hi ha una classe de gent que planta cara a la vida, que coneix l’autèntic sentit de l’amistat, que s’aixeca tantes vegades com cau i que fa de l’amor el motor de la seva existència. Són els “polseres vermelles”. Els “polseres vermelles” riuen, ploren, s’enamoren, somien, lluiten i fracassen com tothom, però molt més intensament. I per això és com si visquessin el doble. Si t’hi fixes bé, pot ser que en tinguis un ben a la vora. Tu mateix podries ser un d’ells. I de fet, qui no voldria ser així?

A partir del 24 de gener, a les 22.25, entraran a la teva vida en Roc, l’Ignasi, el Lleó, el Jordi, la Cristina i el Toni. Ells són els “polseres vermelles”, els sis protagonistes de la nova sèrie que TV3.

Creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, “Polseres vermelles” fa un retrat, ple d’humor i de tendresa, de la relació que s’estableix entre un grup de nois ingressats en un hospital infantil.

“Polseres vermelles” és una història sobre l’amistat, la superació i les ganes de viure, una producció on, a diferència del que és habitual en les sèries ambientades en un hospital, els metges cedeixen el protagonisme als pacients, nois d’entre 8 i 17 anys que tenen les inquietuds pròpies de la seva edat i les mateixes ganes que qualsevol noi de riure, d’enamorar-se i de descobrir coses noves.

Durant 13 setmanes, “Polseres vermelles” mostrarà com és la vida d’aquests sis nois a l’hospital, com s’hi aclimaten i com l’estada al centre canvia també la vida de la gent que els envolta: les seves famílies, els metges, els amics.

Sense defugir les circumstàncies especials en què es troben els protagonistes, “Polseres vermelles” s’allunya de la tristor i posa l’accent en les vivències i situacions pròpies dels nois i noies de la seva edat, amb la diferència que el fet que el seu món sigui un hospital farà que ho visquin tot amb una gran intensitat.

Per recrear l’ambient, “Polseres vermelles” aprofita la dilatada experiència d’Espinosa en el món hospitalari –va passar deu anys de la seva vida ingressat en hospitals i des de fa cinc anys fa conferències per hospitals d’arreu de l’Estat- i també el to vitalista, la tendresa i el sentit de l’humor que caracteritzen tots els seus treballs.

Albert Espinosa, que coneix bé el món hospitalari –va estar ingressat deu anys durant la seva infància i en fa cinc que fa conferències a hospitals d’arreu de l’estat-, ha afirmat que “Polseres vermelles” és el seu treball televisiu més especial.

“He fet de guionista i d’escaletista abans en moltes sèries, però a “Polseres” he pogut treballar com jo volia, com treballen els americans a sèries com “Dexter”, i he pogut escriure els tretze capítols abans de començar a rodar i també fer de productor executiu i participar en el càsting i en el rodatge”, ha explicat.

Segons Espinosa, creador de la història, malgrat l’ambient hospitalari, “Polseres vermelles” és “una sèrie que et dóna ganes de viure i que et canvia” i on no és tan important la localització de la sèrie com que “posa l’accent en com es forma el caràcter d’un grup de nois”.

Pau Freixas, director de “Polseres vermelles” i també del llargmetratge “Herois”, que va rebre deu nominacions en els últims Gaudí, ha explicat que després de la pel·lícula fer un altre projecte amb nens li va provocar alguna reticència inicial. “Em feia por, per la temàtica, fer un ‘dramón’, però, quan em va trucar el Jordi Roure, i em va comentar que només que aquesta sèrie ajudés a transmetre energia positiva a algun nen ingressat a un hospital i a canviar-li la seva perspectiva ja valdria la pena fer-la, em va convèncer”, ha explicat Freixas.

Per Freixas, tot i l’excel·lent treball de tot l’equip, els veritables protagonistes de “Polseres vermelles” són els sis nens protagonistes. ”Són ‘polseres’ de veritat i tenen poques capes als ulls, són nets i la seva actitud d’entrega també ha obligat a fer un esforç als actors adults que han treballat amb ells a la sèrie”, ha assegurat.

Els sis nens que protagonitzen la producció, Àlex Monner, Igor Szpakowski, Joana Vilapuig, Nil Cardoner, Mikel Iglesias i Marc Balaguer, són debutants en el món de la televisió i, per preparar els seus personatges, van conviure durant tot el rodatge en una casa de colònies, on es van convertir en un veritable grup d’amics.

Tots es mostren contents de l’experiència i, com diu l’Àlex Monner, que interpreta el paper de líder del grup, “quan érem a la casa, només teníem ganes d’anar a treballar, perquè, per a nosaltres, el rodatge no era treballar, era viure una aventura”.

ELS POLSERES VERMELLES

El Roc està en coma des del començament de la sèrie, però la seva veu en off ens explicarà tots els capítols. La seva veu infantil i innocent ens farà els resums del que veiem i sentim. És com si estigués despert a la seva manera i observant-ho tot. Va tenir un accident en una piscina i quan el van treure ja estava en coma. La seva mare se’n sent molt culpable.

El Lleó és el lider nat. Té la cama amputada i es recupera a la planta infantil.  És tot un veterà de viure a hospitals, ja porta unes quantes operacions i unes quantes polseres vermelles, una per operació,  que no es traurà mai per demostrar d’on ve i quin és el seu rang.  Ell ajudarà a tota la resta de la colla i serà qui els iniciarà a tots en el món hospitalari i qui crearà el grup dels Polseres Vermelles.

En Jordi entra per primer com a l’hospital, li acaben de diagnosticar càncer de tíbia. El seu cas vertebrarà tots els capítols. Veurem com passa aquests tres mesos, si finalment té càncer, si ha de fer la químio, si li amputen la cama… El Lleó l’ajudarà i li donarà suport en tot.  Compartiran habitació… i també rivalitzaran per la Cristina.

L’única noia dels polseres és la Cristina està ingressada per un cas d’anorèxia i veurem com passa per diferents fases de la malaltia. Ella creu que no té cap problema i va ser ingressada a la força pels seus pares. Farà molt bons amics, especialment el Lleó i el Jordi.

L’Ignasi és el xuleta perdonavides del grup. Acostumat a ser el líder i a humiliar alguns companys de classe, el seu pas per l’hospital canviarà la seva personalitat. Descobrirà el valor de l’amistat i del respecte i també haurà d’aprendre a acceptar la seva malaltia. Comparteix habitació amb el Roc, de qui n’aprendrà moltes coses. Els seus pares estan massa ocupats per visitar-lo sovint. L’Ignasi s’adonarà que potser no té tants amics com creia, perquè gairebé ningú de la classe l’anirà a veure, però farà nous amics dins de l’hospital.

Per últim hi ha el Toni. Ha tingut un accident amb la moto. S’ha trencat tots els ossos possibles. Durant tres mesos anirà fent la recuperació. És un noi especial. Es convertirà en el membre més sincer del grup, i això el portarà a ser políticament incorrecte i, alhora, molt directe amb els seus comentaris i reflexions. Té una relació especial amb el Roc, el nen en coma, i és capaç d’escoltar-lo. A través d’ell, el Roc es comunicarà amb la resta del grup.

Estrena a internet

Abans que dilluns a la nit arribi l’estrena televisiva, “Polseres vermelles” preestrena el primer capítol per internet. Aquest és l’enllaç si no voleu esperar a l’estrena televisiva. A més, la sèrie també té un grup de Facebook molt actiu, amb més de dos mil seguidors abans d’arribar a la pantalla, i una llista de Spotify on es poden escoltar les músiques que sonen en cada capítol.

Comparteix...

Twitter

Facebook

0

Email

Google

Pinterest

0

Print

Creadors: Albert Espinosa
Intèrprets: Àlex Monner (Lleó), Igor Szpakowski (Jordi), Joana Vilapuig (Cristina), Nil Cardoner (Roc),  Mikel Iglesias (Ignasi), Marc Balaguer (Toni), Andreu Benito (Benito), Marcel Borràs (Roger), Marta Angelat ( Dra. Andrade), Josep Andreu Rifé (MIR) i Xicu Masó (Mercero)
Cadena: TV3
Durada dels capítols: 40 min

Web oficial: