LA LECCIÓN, d’Eugène Ionesco es representa a la sala Muntaner des del 12 de gener fins al 6 de març, amb direcció de Xavi Fuster, i amb 3 actors en escena. Amb una escenografia mínima, es presenten damunt l’escenari un professor, una jove alumna que vol obtenir el “doctorat total”, i la minyona que rep l’alumna, avisa el professor i s’encarrega d’avisar-los de que la “filologia porta a allò pitjor…”.
El teatre de l’absurd en el qual s’inclouen les obres d’Ionesco s’ha caracteritzat fonamentalment per posar en escena obres sense un sentit gaire aparent, amb diàlegs reiteratius i xocants, amb una revolució del que seria la seqüència dramàtica més ortodoxa. El pessimisme, l’absurditat de la vida, la banalitat de tot plegat i la impossibilitat d’una comunicació total són temes recurrents.
En aquest cas, a La lección ens trobem amb una obra en un únic acte on es plantegen les relacions entre professor i alumna, el joc de poder entre qui té el coneixement i qui el desitja rebre. A través de una lliçó d’aritmètica primer, i de filologia després veurem com la comunicació entre els dos personatges es va desvirtuant per moments iI passa a ser un joc de poder.
Honestament, el text ja és prou absurd i repetitiu com per una ridiculització dels personatges, que és el que s’ha fet en aquesta versió. El professor acaba essent un personatge totalment histriònic des del meu punt de vista, i el fet que el representi un actor estranger (Alain Chipot) que no domina a la perfecció la llengua (en una obra on els jocs de paraules i el llenguatge són d’allò més important) fa que sigui cada cop menys creïble dins la història, i que t’allunyis totalment del que t’estan explicant. El paper de l’alumna submisa està representat per Carol Guillo, que maltracta el seu personatge fent-lo semblar incapaç i una mica repel·lent. La interpretació dels actors em va allunyar totalment de la història, no em van saber transmetre ni el to de comèdia de l’inici del text ni el de tragèdia que se suposa hauria de transmetre el final de l’obra. Només remarcar que els jocs de llum que es feien sovint per remarcar, suposo, els diàlegs dels personatges, eren tan obvis que molestaven més que ajudar a crear clímax dins de la història.
[rating:1]
Es pot veure a: Sala Muntaner
Text: Eugène Ionesco
Intèrprets: Alain Chipot, Carolina Guillo i Elena Pariente
Hola Mar,soy Xavi fuster director del montaje,solamente comentarte que los personajes no estan dirijidos en absoluto en plan caricaturesco y que el actor sea frances le da credibilidad y autenticidad a la obra. Lo que hay que entender se entiende de sobras… y bajo tu punto de vista en lo que a luces se refiere,mejor actuar a oscuras y a si evitamos obviedades??No??
Eso si, menos mal que tu punto de vista no coincide con el de casí nadie…
Que l’actor li doni credibilitat i autenticitat a l’obra és la teva opinió, que no comparteixo en absolut com ja he expressat a la crònica (hi ha llibertat d’expressió, no?). Lamento dir-te que el meu punt de vista el comparteixo amb més gent, alguns dels quals òbviament també estaven a la sala presenciant la funció. Però no passa res, tu tens una opinió, i jo, una altra. Seria molt avorrit si tots penséssim igual.
Lo unico que me gustaria es un poco más de rigor y conocimiento del medio antes de opinar tan a la lijera,simplemente.
Y no lamentes nada por mi,la obra esta como tiene que estar.
Adios Mar.
I qui et diu que no conec el mitjà?
No tens ni idea de si opino a la lleugera o no.
De totes maneres, si no pots aguantar una crítica, potser et dediquessis a una altra cosa. Perquè no sempre agradaràs a tothom, és més, el dia que agradis a tothom, preocupa’t.
He soportado muchas criticas en mi vida buenas y malas,pero con criterio del medio…es más cuando diriji “Infantillatges” con el actor Roger pera hubo criticas muy buenas y una mala de Begoña Barrena del Pais,te aseguro que de aquella critica aprendi, sencillamente tenia rigor profesional,y desde luego en tu caso se nota que no vives de ello,te falta experiencia.
El que està clar és que a la Mar no li ha agradat l’obra dirigida pel Xavi, i a en Xavi no li agrada la crítica de la Mar.
Hi ha algú per la xarxa a qui sí li hagi agradat l’obra o la crítica. Si us plau que ens ho digui.
A mi amb aquesta disputa m’han entrat ganes d’anar-la a veure, ves per on.
Gracias Iker,por tu comentario,me encantaria que la vieras y opinaras. De todas formas en Atrapalo tenemos criticas del nivel de la Mar, de los usuarios.
Tenemos 14 y 13 de ellas son positivas. La mala comenta que le aburre el Teatro del Absurdo. Yo le aconsejo que se vaya a ver monologos de la paramount comedy igual se lo pasa mejor…
Saludos.
No sé a què s’atribueix el no-rigor de la crònica, però per si no s’ha entés, no m’importa repertir-ho. Em va semblar que la intenció del director era ridiculitzar als actors degut a la sobreactuació i l’histrionisme dels mateixos en interpretar els personatges. Sinó era la intenció, doncs ho sento, però era la impressió que transmetien les actuacions. Respecte a l’actor francès no crec en absolut que donés credibilitat al text, donat que posava en nombroses ocasions els accents de les paraules allà on volia i a vegades ni tans sols eran inteligibles les frases que deia (i tot i amb això, ja voldria jo parlar francès com ell el castellà, però no és convincent per actuar, i menys encara amb un text com aquell). L’actriu femenina principal feia molt més frívol i infantiloide el seu personatge del que el text podria suggerir. Per això no em va agradar l’obra. I perquè no crec que s’haguessin de subratllar els moments de tensió de l’espectacle amb els efectes d’il·luminació. Se suposa que això ho han de fer les actuacions. I entenc que no és dels millors textos d’Ionesco, però sí que s’hauria pogut aprofitar més.
I conec el mitjà en certa mesura, donat que vaig estudiar interpretació i feia classes de crítica actoral.
I conec el teatre de l’absurd perquè he vist (i fins i tot he representat quan estudiava) obres de Jean Genet, Beckett i Ionesco, per posar algun exemple. Però això no importa a ningú, crec.
I no, no em guanyo la vida professionalment fent cròniques, precisament per això puc dir el que veritablement penso, perquè no he de quedar bé amb ningú, ni tinc “amics” a la professió.
Em pregunto només si la teva reacció sobre el meu “rigor professional” hagués estat igual si la crítica hagués estat positiva.
Per cert, no sé com llegeixes tu les coses, però no totes les crítiques del Atrápalo són tan meravelloses com tu vols fer veure, i cito:
-“considero que el guión tiene poca fuerza y muy simple,hay sobre actuación en los dos personajes alumna y profesor.Lo lamento pero no la recomiendo.”
-“Obra lenta, previsible y anodina. Muy mediocre. El teatro independiente cava su propia tumba con este tipo de montajes.”
I m’acomiado dient-li a l’Iker, si vol, que la vaig a veure i jutgi per si mateix. Crec que tots tenim dret a fer-ho.
Hola,
vaya,vaya,puedo entender que no te guste mi actuación ,ni mi acento.a los puristas seguro que también.
No voy a defenderme de tu critica,es tu opinión y la respecto.soy actor y expuesto a todo eso.
Lo que si me molesta de tu parte Mar, es tu empeño en desmontar una y otra vez nuestro trabajo.
Cuando citas las opiniones de atrapalo te recomiendo que no las lleves a tu terreno y que utilices el corte y pega.
De lo contrario si que pienso que opinas de mala fe.
un saludo cordial
comentari eliminat
Aquest espai de comentaris està obert per fomentar el diàleg sobre les crítiques o articles que es publiquen a La Finestra Digital.
Entenem que els receptors de la crítica no estiguin d’acord i fins ara ens hem mantingut al marge per tal que tothom pugui expressar el seu punt de vista.
En cap cas admetrem que aquest desacord o qualsevol comentari que es deixi es presenti amb insults o desqualificacions personals per evitar que el to de la discussió vagi en una direcció que no volem des de la redacció d’aquest mitjà.
Comentari eliminat
En la seva ressenya la Mar manifesta en tot moment que está expressant una opinió personal i com a tal ha de ser respectada sigui quin sigui el sentit de la seva opinió. De la mateixa manera, podem entendre que els receptors de la crítica no hi estiguin d’acord i per això hem permès que qui ho cregui convenient expressi el seu desacord. Però un cop establerta la postura per ambdues parts, no permetrem l’escalada en el to dels comentaris.
Finalment, La Finestra Digital es reafirma en la defensa del dret dels seus redactors a publicitar una opinió que és tant vàlida com la de qualsevol altre espectador, i que ha de quedar exempta de valoracions que només incumbeixen a la gestió del mitjà, o referents a la vida personal dels seus col.laboradors.
Fem ressò de dues matitzacions que ens ha fet arribar el director del muntatge Xavi Fuster:
Els comentaris extrets per la Mar de la pàgina web Atrapalo no fan referència al mateix muntatge que la critica. El primer comentari fa referència a un muntatge de 2009 i el segon a una obra representada en El teatro circulo de València.
Gracias por clarificar el error.
Saludos. Xavi fuster.
Vi la obra el domingo pasado.
En teatro nunca sé si he pillado un mal día o es que los actores son siempre así. Siempre me pasa. Esto en cine no pasa, siempre es igual.
Desde mi punto de vista la actriz principal estaba demasiado enfrascada en intentar transmitir una ingenuidad que a su edad es evidente que ya no tiene.
El actor no lo ví, porque estaba sentada en el lado izquierdo de platea y cómo se pasaron media obra sentados, sólo vi a la muchacha.