‘Amor y otras drogas’ no és una comèdia romántica, sino més aviat un d’aquells films que entre el drama i l’humor formen part del subgènere “caradura es redimeix gràcies a l’amor”. I aquest no és altre que Jamie Randall (Jake Gyllenhaal), el primogènit d’una familia de metges que es guanya la vida com a comercial gràcies a una làbia i encants imparables que el fan capaç de vendre el què vol a qui vol. La seva vida té un sol motor, el sexe i lligar-se totes les noies que pugui.
Aconsellat pel seu germà decideix començar una carrera com a visitador mèdic per la casa Pfizer, una oportunitat per fer fortuna venent medicaments als metges que despuntarà amb l’aparació al mercat de la famosa Viagra. Però pel camí coneix la Maggie (Anne Hathaway), una noia malalta de Parkinson que busca exactament el mateix que ell en una relació. Fins que s’acabaran enamorant i veient com el sexe i la falta de compromís deixen pas a una relació adulta que requereix decisions madures i sinceres.
Aquesta sinòpsi és el resum d’un guió que resulta un autèntic remenat de tons i temes que no acaben d’equilibrar-se en el conjunt. Hi ha una sàtira agredolça sobre el sistema sanitari i el negoci de les farmacèutiques, un tractat socio-sentimental sobre l’evolució d’una relació des del pur sexe a l’amor més compromès, un drama cru sobre les víctimes d’una enfermetat incurable, la posada en dubte dels valors d’una societat materialista i superficial, i també una mica de reflexó sobre la definició de l’individu entre les relacions familiars d’una saga amb expectatives definides.
El film d’Ed Zwick sí que resulta un producte més madur que la majoria de comedietes romàntiques a l’ús i amb menys complexes que la mitja a l’hora d’abordar la sexualitat de la relació entre els protagonistes.
Però en tot plegat un es passa el film anant a la deriva d’un tema a l’altre i no obstant sense perdre la sensació de que quan toca passa exactament el què toca, seguint un pla tòpicament preconcebut per aconseguir que el personatge de Gyllenhaal completi el seu periple de l’egoisme a l’amor més incondicional. Així la relació entre Jamie i Maggie avança a pas de clixé i sense arribar a emocionar com podria, a pesar d’intentar-ho, entre un mar difús de temes adornats per moments d’humor, alguns més reeixits que altres, i personatges secundaris força molestos, en especial el del germà del protagonista.
En tot cas, es pot reconèixer que els esforços de la parella principal fan que la historia no acabi de resultar absolutament absurda. Jake Gyllenhaal aporta una mica d’humanitat a un paper que no li escau del tot, però que en mans d’altres actors que associem més a aquests rols com Matthew McConaughey hagués estat un absolut desastre. I Anne Hathaway s’erigeix com l’estrella de la funció recordant-nos que fa temps que va deixar enrera els papers còmics i insubtancials i que ara és capaç de passejar-se pel drama combinant somriure i tristesa amb elegància. Però com que tenim memoria cinèfila, sabem que amb un bon guió, els dos haguéssin estat capaços de moltíssim més. I a ‘Amor i otras drogas’ la dispersió i el no voler sortir-se de la norma acaben perjudicant el seu talent.
Envía una resposta