Superman y Wonder Woman. En homenaje a Gene Colan.

2011-01-14

8Valoració

El mag expressionista del còmic-book

Esplèndida idea la que ha tingut Planeta DeAgostini: Rendir un merescut tribut a Gene Colan, un dels millors dibuixants del comic-book nord-americà amb la publicació d’un esplèndid volum dedicat a Superman i Wonder Woman, que recupera una etapa magnífica del llegat de DC.

Si alguna cosa no se li pot discutir a Stan Lee és l’olfacte comercial i artístic en matèria de còmics. El llegendari capo de Marvel va ser dels primers a fixar-se (i fascinar-se) amb els dibuixos del novaiorquès Gene Colan i, per això, el va posar a treballar a preu fet a Timely, l’editorial precursora de Marvel Comics Group. En aquesta època, Colan va dibuixar ininterrompudament històries de terror, bèl·liques, criminals i fins i tot romàntiques i ràpidament va forjar un estil que, des dels seus inicis, l’ha fet ràpidament recognoscible per a qualsevol afeccionat. Enmig del grapat de dibuixants sovint clònics de la indústria nord-americana dels comic-books, els seus dibuixos han brillat sempre per l’èmfasi en el moviment, l’esplèndid domini de l’anatomia humana mostrada en postures complexes, bigarrades, i el dramàtic ús de la profunditat de camp com a element de reforç de les accions de les seves figures. El vigor en el traç, el disseny de pàgina heterodox i la composició de vinyetes autènticament cinematogràfica són altres de les seves marques d’estil. Però, sobretot, destaca l’ús expressionista de les taques i ombres, les distorsions de les figures que sempre semblen agitades, convulses, en tensió. Colan va ser un mestre que va complir sempre a un ritme industrial i, per això, és just retre-li homenatge.

Ara, Planeta DeAgostini publica aquest magnífic volum que revisa algunes de les seves obres menys conegudes per al públic espanyol. D’una banda, la mini-sèrie que va dedicar a la zona fantasma de Superman i, per un altre, les aventures de l’amazona Wonder Woman. Abans d’arribar a DC, Colan va triomfar a Marvel amb “Daredevil“ l’any 1966 –la seva visió del personatge, sens dubte, va marcar al seu successor, l’insigne Frank Miller – que va dibuixar durant més de sis anys. Uns altres dels seus highlights van ser “La tumba deDrácula” – una genial exploitation de les pel·lícules de la Hammer- i el menysvalorat “Howard, The Duck”, una obra de culte amb guions de Steve Gerber que val la pena reivindicar. Les diferències amb Jim Shooter, redactor-en cap de la mítica Bronze Age amb tendència a polemitzar amb els seus col·laboradors –la qual cosa provocaria que lluminàries com Gerber, Roy Thomas, John Byrne o el propi Colan s’anessin a la competència –, li van portar a DC.

Allí, va lliurar també esplèndids treballs: sobretot la seva versió de “Batman”, el dibuix del qual va alternar amb el clàssic Don Newton (i que no haurien de perdre’s en la reedició de Clásicos DC, també a Planeta DeAgostini) i, com no, les seves particulars visions de Superman i Wonder Woman que apareixen en aquest volum. El tom comença a tot luxe amb “The Phantom Zone”, una de les primeres mini-sèries que recupera la dimensió paral·lela que Kriptó utilitzava per tancar als seus pitjors criminals, i que era coneguda en aquest moment gràcies a l’èxit de la pel·lícula Superman II (Richard Donner, 1980). Els guions de Steve Gerber van permetre a Colan el màxim lluïment, en una història madura i sorprenent amb moments especialment delirants (l’intercanvi d’identitats entre Superman i Charlie, el seu protegit; i sobretot l’inici del quart capítol – sens dubte, el millor- en un concert d’I. Wendy, I. Bother and the Nuns, un grup musical del (molt irònic) moviment “bizarro”).

Però, sens dubte, el plat fort són les aventures de Wonder Woman, amb guió d’un Roy Thomas que també havia recalat recentment a DC (i pel seu successor, l’eficaç Dan Mishkin). Sens dubte, Colan i Thomas van portar a la princesa Diana, filla de la reina de les Amazones, a la seva maduresa expressiva presentant-la com una dona forta que no renuncia a la seva feminitat, enamorada, valenta, íntegra i, al temps, implicada en la societat nord-americana del seu present. Les històries aprofitaven per abordar grans temes, amb inusitada naturalitat: la tirania de la bellesa simbolitzada en la pertorbadora esfinx rossa, Cisne Plateado i el seu alter ego, la no tan agraciada companya de pis de Diana; la figura d’un Déu hostil i indiferent a les seves criatures encarnat pel Juez… Eren còmics magníficament escrits i bellament dibuixats, mostres d’art popular que mereixen ser rememorades en tota la seva importància, com, justament, fa aquesta recent edició de luxe, que no s’haurien de perdre.