Michael Jackson - "Michael"
8Valoració

Tot i que la data oficial de sortida a la venda era el 14 de desembre, des del 10 ja es podia comprar en molts comerços. Es tracta de Michael, l’àlbum creat fent servir gravacions originals del Michael Jackson amb música creada per productors diversos. És a dir, material inèdit rescatat i adaptat per productors de l’alçada de Teddy Riley (productor habitual de Michael Jackson i Blakstreet), Neff-U (Mary J.Blige, Ne-Yo), Akon, Lenny Kravitz, Christopher “Tricky” Stewart (Ciara, Rihanna), o John McClay, no el personatge de Bruce Willis a ‘Jungla de cristal’ sinó un dels productors de Janet Jackson i el 50% (l’altra meitat és John Branca) de The Estate of Michael Jackson, els administradors del patrimoni del cantant.

El disc recull 10 cançons construïdes a partir de material (gravacions de mostra, patrons de producció, lletres, ritmes) original dels anys 80 (Behind The MaskMuch Too Soon), de descarts de les sessions de Invincible de 2001 (Hollywood Tonight(I Can’t Make it) Another Day) o més recents com Hold My HandKeep Your Head Up, MonsterBreaking News, aquest tres darrers temes creats amb la col·laboració de Eddie Cascio i origen d’una polèmica que per primera vegada divideix en dos grups els fans de Jackson, els “paranoics” i els “sords”.

Tot va començar un parell de dies abans de l’estrena del tema Breaking News a la web oficial del cantant, quan part del clan Jackson declarava no escoltar a Michael en alguns temes del disc, acusant directament als talls provinents del catàleg dels Cascio, família molt amiga del cantant els darrers anys. Una acusació sobre un projecte del que la família Jackson s’havia vist apartada i que va caure com una bomba sobre la comunitat fan de Michael, desviant la seva mirada d’un fet que potser hauria d’haver causat més enrenou, el lliurament dels fill de Michael Jackson, per part dels seus avis, a l’interrogatori d’Oprah Winfrey en el seu programa d’entrevistes, un fet que sens dubte no hagués agradat gens al pare de les criatures.

Teddy Riley i Eddie Cascio.

Teddy Riley i Eddie Cascio.

Així és com neixen el “paranoics” que analitzen cada una de les frases, entonacions, pronunciacions i fins i tot les emocions que transmeten cada una de les cançons incloses a “Michael”, sobretot si en els crèdits de la cançó apareix en nom de Cascio. Per a molt d’ells la veu que suplanta la de Jackson en molts moments és la de Jason Malachi, un “sound-alike” de  Jackson que ja ha negat la seva participació en el disc. “Si hagués estat jo, ningú hauria notat la diferència”, ha declarat “l’humil” cantant.

De l’altra banda hi són els “sords”, incapaços de diferenciar la veu del ídol de la d’un imitador. A tots dos extrems s’hi poden trobar diferents graus, segons la quantitat de Michael per minut que creguin escoltar en el disc. Personalment opino que a en general hi ha més Michael Jackson del que molts s’hi pensen, potser hauria de revisar-me les oïdes.

El que és absolutament indiscutible és que aquest disc no existiria si Michael encara estigués viu. Segurament Michael no donaria la cara per alguns dels temes del disc, o almenys en la forma que ens ha acabat arribant. Resulta del tot impossible escoltar el disc sense pensar en com hauria estat la pinzellada definitiva de l’artista. Més discutible és saber si davant la impossibilitat de poder donar-li la darrera pinzellada a la seva obra li hagués agradat que tot aquell material que rondinava en un calaix s’aprofités d’alguna forma. Jo diria que sí, que Michael se sentiria orgullós d’haver inspirat un disc com aquest, alhora que es mossegaria les ungles amb algun que altre arranjament musical que potser s’allunya massa de la seva concepció original.

De fet, Michael és un bon disc, que tot i no estar a l’alçada d’anteriors treballs del cantant (sobretot perquè trobem a faltar la intenció i energia d’una pressa vocal final) li dona mil voltes a molt del que es fa avui dia. Com a disc recull, resulta difícil avaluar el disc com a conjunt, i la millor opció per parlar-ne passa per fer mirada a cada un dels temes en particular:

– Hold My Hand: Escollit com a primer senzill, el tema ja s’havia filtrat a la xarxa feia dos anys. Es tracta d’un duet amb Akon, tot un reclam per les noves generacions a les que qualsevol èxit de Jackson queda lluny. La nova versió inclou més orquestració i més cors de Jackson. Bones incorporacions per un tema melòdic, dolç, potser un pèl ensucrat, però molt llaminer, reflex de l’aproximació de Michael al R&B més actual.

Portada del primer senzill "Hold my hand".

Portada del primer senzill “Hold my hand”.

– Hollywood Tonight: Produïda per Teddy RileyHollywood Tonight ens torna al Michael més ballable, amb un ritme tan persuasiu que aviat transforma el tema en un dels preferits del disc. Un material base molt ben utilitzat, que sí s’intueix poc avançat, però amb un resultat final gairebé impecable.

– Keep Your Head Up: La BALADA en majúscules del disc, i en lletres ben grans. Èpica, tant en forma com en missatge, amb uns cors de Gospel emocionants. El millor dels temes sortits de la casa dels Cascio.

– (I like) The Way You Love Me: Publicada en versió “demo” l’any 2004 en la recopilació The Ultimate Collection, a Michael la cançó arriba allà on (en teoria) volia Michael Jackson. Però de fet la nova mescla no aporta més que una mica d’aire fresc al tema. Molt encertada, això sí, resulta la nova intro, amb una gravació com telefònica en la que Michael dona indicacions sobre com havien de ser el tempo i la melodia de la cançó.

– Monster: Amb la mateixa càrrega d’adrenalina que temes com 2.000 WattsShout, però amb molta més lírica, Monster ja és una de les cançons més detestades per alguns fans de Michael Jackson, “és el fake més clar “ diuen els seus detractors. Fake o no el tema és un del més complexos del disc. La combinació de ritme i melodia arriba a nivells magistrals, sobretot en el tram final del tema, amb els memorables cors de Michael. Monster inclou un rap de 50 Cent, a qui (diuen) Michael va telefonar personalment per fer-li saber que volia treballar amb ell en aquest tema. Mai es van arribar a  trobar.

– Best of Joy: De melodia bella i encisadorament cantada, Best of Joy compta amb una estructura un pèl forçada i una lletra no del tot convincent. El tema no passa de “demo”, però és gaudeix de totes maneres.

– Breaking News: És el primer dels temes que es van poder escoltar en la web del cantant i la primera en ser criticada. El tema porta tot allò que no pot faltar en una col·laboració Jackson-Riley, però aquí potser en excés.

– (I Can’t Make it) Another Day: Produïda i escrita per Lenny Kravitz, el tema havia despertat una gran expectació. Fa temps que s’havia filtrat un tros de la cançó, fet que va convèncer a Kravitz d’acabar-la. Amb una base brutal, unes guitarres d’èxtasi i unes entre-tornades magnànimes, la cançó acabada és queda a mitges, amb una tornada que sembla repetir-se massa. La gran decepció del disc, no pel que aporta sinó pel que deixa d’aportar.

– Behind the Mask: Original de banda electrónica japonesa Yellow Magic Orchestra, a Michael sempre li va agradar la cançó. De fet va escriure la lletra per la versió que va ferGreg Phillinganes l’any 1985 i que anys després versionaria Eric Clapton. La gravació prové doncs dels anys 80, amb un Michael Jackson tan enèrgic com la nova base, on saxo i sintetitzador es donen la ma en un híbrid atemporal.

– Much Too Soon: Enregistrat a l’època de ThrillerMuch Too Soon és tot un regal. Senzilla, bonica i perenne, recorda a temes com She out of my life (1979) o Be Not Always (1984).

En definitiva, i com ja us avançava, Michael és un bon disc, fruit d’una bona feina inspirada per un material extraordinari. Un material extret d’un “bagul” en el que encara en queda més, suficient per treure’n set discos més, o almenys això asseguren els responsables del projecte.

Web oficial:

Michael Jackson
Michael (Sony Music, 2010)
Llistat de cançons:
1 Hold My Hand
2 Hollywood Tonight
3 Keep Your Head Up
4 (I Like) the Way You Love Me
5 Monster
6 Best of Joy
7 Breaking News
8 (I Can't Make It) Another Day
9 Behind the Mask
10 Much Too Soon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada