A Meanwhile City, Jonathan Preest amaga el seu rostre rere una enigmàtica màscara mentre planeja venjar-se de l’Individu. Mentre al Londres actual un pare espera al seu fill i dos joves miren de trobar el seu camí a la vida. És “Franklyn”, un thriller psicològic amb un munt de referències estètiques de films passats.
Esser, Milo, Emilia, Preest són els quatre protagonistes del film. Els tres primers al Londres actual, el quart en una ciutat futurista de nom Meanwhile City on no tenir cap religió et converteix en un personatge sospitós (més que anar emmascarat pel carrer). Quatre personatges que no tenen res a veure i que un espera pacientment que el film els relacioni i ens aclareixi.
“Franklyn” és un film amb un munt de referències si un fixa la mirada en aquesta ciutat fictícia i futurista que és Meanwhile i en el personatge emmascarat de Preest. Us vindrà a la ment la Gotham City del Batman de Burton, l’emmascarat de “Watchmen”, les lluites de “Matrix” o el justicier de “V for Vendetta”. El film sorprèn agradablement per aquesta estètica futurista i gòtica de la ciutat de Meanwhile, però la grata sorpresa i la promesa d’estar al davant d’un film bo i diferent passa després de poca estona.
Si voleu una definició seriosa i catedràtica cinematogràficament parlant de “Franklyn” aquí la teniu: un thriller psicològic. Si voleu que sigui sincera, subjectiva i realista he de dir que “Franklyn” és “embolica que fa fort”. Em va caldre de molta paciència, de grans dosis de fortalesa interior i la secreta esperança que al final es solucionaria tot aquell daltabaix per no marxar de la sala de la cinema. Confusa en la trama fins a l’esgotament, amb uns personatges que saps que han d’estar relacionats als que costa d’entendre, el film passa com una tortura fins a fer-te oblidar que al principi hi havia una estètica que et va cridar l’atenció.
En resum, vosaltres mateixos. Jo no hi tornaria.
Envía una resposta