Llarga vida a Els Amics de les Arts!!

Quatre amics universitaris compartint pis d’estudiants. Fins aquí res de nou. Moltes pel·lícules americanes ja ho han retratat. Aleshores, què poden tenir en comú un filòsof, un filòleg, un ambientòleg i un actor??? A priori res però si afegim a una passió comuna per la música, unes ganes de passar-s’ho bé i l’empenta definitiva per composar cançons i enregistrar-les, acabem tenint ELS AMICS DE LES ARTS.

Així és com van començar: per diversió. Tocaven la guitarra per amics que anaven a sopar fins que entre tots van animar-los a presentar una maqueta. Així ho van fer i l’any 2005 guanyaven el Sona 9 a Figueres.

Aquell mateix any enregistren una maqueta amb tres temes (“Catalonautes”) que pengen a Internet amb la idea de que tothom que vulgui, se la pugui descarregar.

El 2007 tornen a atrevir-se amb una altra gravació i creen el “Roulotte Polar”. Però quelcom canvia el 2008. Enregistren a l’improvisat estudi de gravació que tenen muntat al pis el “Castafiore Cabaret”, un disc amb 6 temes que decideixen promocionar de manera física. Res de penjar àlbums a la xarxa sinó que hi haurà cd. La broma els hi costa 4.000€ però aconsegueixen que la revista “Enderrock” entregui el seu àlbum amb cada revista.

Concert de Mataró (sala Privat) ©Mònica Fericle

Tot i que l’autèntic canvi el viuen l’1 de desembre del 2009 quan editen el seu exitós “Bed & Breakfast”, un àlbum amb 13 cançons que ja ha venut més de 15.000 còpies i reuneix premis tant importants com el “Disc català de l’any 2009”, el premi “Cerverí” a la millor lletra de cançó de l’any per “Reykjavik” i fins a 7 premis “Enderrock” incloent el de millor disc de l’any, millor directe, millor cançó o millor grup revelació.

Els premis i les vendes ja demostren la bona marxa d’un grup però també cal veure els directes. I no es queden curts. Han actuat per tota Catalunya, han fet mini-gira per les Balears i al país Valencià. Van reunir a més de 3.000 persones al Poble Espanyol aquest passat mes de juliol i fins a 18.000 al concert que va tenir lloc el setembre davant l’antiga fàbrica Damm de Barcelona. I si tot això no fos suficient, tanquen la seva gira el proper mes de febrer amb dos concerts al Palau de la Música. El ritme de venda d’entrades pel que s’anunciava com a concert de tancament de gira va ser tan alt que ha obligat als organitzadors a muntar un segon concert del que queden ben poques localitats disponibles.

I més números: porten 6 mesos entre el Top 3 de pàgines més consultades al Myspace espanyol amb més de 3.000 visites diàries, tenen a més de 21.000 seguidors al Facebook i si poses el seu nom a l’explorador de Google, et surten més de 415.000 entrades.

Ells es defineixen com un grup 3.0 i bona part del seu èxit el basen en Internet i en totes les possibilitats que ofereixen les xarxes socials, blogs, etc. El passat mes de febrer, quan els vaig veure tocar en directe a Mataró, els vaig preguntar per tot aquest tema i em van confirmar que eren ells mateixos els que s’encarregaven de gestionar les entrades a la seva web, de penjar-hi fotos, de mantenir el seu compte al Myspace o al Facebook actualitzat…. desconec si continuen fent-ho o han hagut de demanar ajuda extra perquè la feinada d’aquests darrers mesos ha estat espectacular per ells.

Concert a l’antiga fàbrica Damm durant les festes de la Mercè
©Mònica Fericle

Els reptes els agraden. No contents amb tancar un munt de concerts, concedir entrevistes, anar per estudis de les principals emissores de ràdio, de televisió, etc. aquest passat mes van endinsar-se en la traducció del seu ja mític “Per mars i muntanyes” al japonès. Una cançó que parla de la seva afició per Bola de Drac i que van estrenar a la Farga de l’Hospitalet durant el Saló del Manga.

La seva música és difícil de catalogar. Ells la defineixen com a electro-avant-folk d’autor. Són cançons properes, que parlen de temes quotidians que ens afecten a tots i amb un llenguatge planer que els fa més familiars. De fet, quan els veus actuar tens la sensació de veure tocar als teus amics, és com si els coneguessis de tota la vida. I potser això és el que els ha fet triomfar: continuen amb les mateixes ganes que tenien de passar-s’ho bé fa uns anys quan vivien plegats al carrer Muntaner, desprenen optimisme i bon rotllo.

Llarga vida a Els Amics de les Arts!!!