Dirigida amb solvència per Jesús Arbués, Producciones Viridiana presenta al Teatre del Raval de Barcelona un inesperat i sorprenent thriller sobre l’amistat. Gaviotas subterráneas, mereix ser vista i gaudida.
A l’Espanya de les pessetes les coses no diferien massa d’ara. Si més no pel que fa a les relacions afectives o a les ànsies de poder i de revenja. Dos vells amics es retroben un bon dia i el que en un principi semblava una casualitat, a poc a poc, esdevé una estratègia completament planificada. L’escenari, una casa abandonada, projectarà una atmosfera inquietant d’adulacions i retrets.
En una posada en escena senzilla i austera però efectiva i precisa els girs argumentals enalteixen l’excel•lent treball dels actors Joaquin Murillo (Premi millor actor a la 14ª Mostra de teatre de Barcelona) i Kike Lera. En un duel dialèctic de dos actes, els motius, les voluntats i els desitjos dels personatges giren sobre una ruleta de constants imprevistos. Es van destapant informacions, interessos, conflictes no resolts… tot plegat per a completar un trencaclosques que es va reinventant i completant a cada moment.
El text d’Alfonso Vallejo, d’una coherència i consistència poc habitual en el teatre actual, s’articula amb un ritme i tensió propi dels millors thrillers. I és que el pal de paller de l’obra sembla reafirmar les paraules de John Ford (permeteu-me la llicència de canviar cinema per teatre) “Per a una bona obra de teatre calen tres coses: un bon guió, un bon guió i un bon guió”. Tot i que el final esdevé lògic i creïble desprèn una moralitat un pèl dolça. On la realitat deixa pas a un ideal, no impossible, però poc probable. En definitiva, ens trobem davant d’una de les sorpreses més agradables del teatre vingut de fora de Catalunya. Un cop més es demostra que per a entretenir, per a gratar els racons més foscos i lluminosos de la condició humana no calen excessius recursos… amb una bona història n’hi ha prou.
Envía una resposta