L’oncle Boonmee ha decidit passar els seus últims dies rodejat pels seus éssers estimats al camp. Sorprenentment, el fantasma de la seva difunta dona sembla que tingui cura d’ell i el seu fill, desaparegut fa temps, torna a casa sota una forma no humana. Considerant les raons de la seva malaltia, Boonmee camina per la jungla amb la seva família cap a una misteriosa cova al cim de la muntanya, el lloc de naixement de la seva primera vida.
Aquesta és la sinopsi facilitada per Karma Films del seu nou fitxatge Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas, però la veritat és que també en podria ser l’argument, i és que en el film del tailandès Apichatpong Weerasethakul no passa gaire res més. Tot i així, els exòtics plans del director, encara més llargs que el seu nom, deixen espai a la reflexió, meditació i espiritualitat. Almenys això afirma Weerasethakul, que confessa creure en la transmigració de les ànimes entre éssers humans, plantes animals i esperits. La història de l’oncle Boonmee mostra aquesta relació entre l’ésser humà i els animals i al mateix temps trenca la barrera que els separa.
El món presentat a “Uncle Boonme” és ple de referències a aquesta espiritualitat, referències que a l’espectador occidental segurament li resultaran fascinants de tant curioses, però a les que no acabarà de trobar-ne el sentit. Vaca que s’allibera, aparició d’esperit per fer la sobretaula, transformació en mico per transmissió sexual, peix estimulant, desdoblament per prendre una cervesa,… El millor és que ens fa fer-nos moltes preguntes que els més curiosos miraran de trobar-hi respostes. El pitjor, que el ritme extremadament lent del film faci que entre escena i escena un s’oblidi de les preguntes i concentri totes les seves forces en intentar no adormir-se’n.
Una nova (almenys per nosaltres) manera d’entendre el cinema que ha estat premiada tant a Cannes (amb la Palma d’Or) com a Sitges (Premi de la crítica) i que ja opta a ser candidata a l’Oscar a millor pel·lícula de parla estrangera. Sembla que molts dels crítics dels festivals tenen un gran sentit de l’espiritualitat.
Envía una resposta