La vinculació entre Javier Mariscal i Barcelona ha durat tant i és tan estreta que es fa difícil imaginar l’un sense l’altra i a l’inrevés: Cobi, Gambrinus, campanyes institucionals i comercials… Algunes de les creacions de Mariscal s’han convertit en icones, vinculades ja per sempre a l’imaginari visual barceloní. Era, doncs, moment de rendir un (merescut) homenatge al dissenyador; i quina manera millor que organitzant una mostra retrospectiva en un edifici emblemàtic com la Pedrera.

El resultat és un regal per a la vista, una exposició deliciosa, plena de llum, de color i d’imaginació, de la qual l’escultura “Alegria”, elaborada expressament per a l’ocasió i que serveix de pòrtic a la mostra, n’és un bon pròleg: reivindicació del bon rotllo, el positivisme i l’esperit lúdic.

No es tracta d’una retrospectiva, però, gaire ortodoxa car al mateix Mariscal no li venia gaire de gust fer quelcom acadèmic; és per això que, aprofitant a més l’especial configuració en cercle de la sala, s’ha ordenat l’espai en sis espais temàtics: esbossos inicials, lletres i tipus, gràfica al carrer, actituds i intencions, poesies visuals i escena final/cine.

Els diferents espais estan separats d’una manera molt enginyosa, utilitzant “murs” de transició fets d’esbossos penjats del sostre, tipografies gegants, teixits, fins arribar a una instal•lació que simula una nit de lluna plena que, entre els troquelats i la il•luminació utilitzada, aconsegueix un efecte gairebé màgic.

A l’exposició hi trobem els seus projectes més coneguts: tipografies artesanals; la primera versió de Cobi; treballs de cartelleria i disseny gràfic com ara els cartells de les pel•lícules “Calle 54” o “El milagro de Candeal”, les bosses de Camper i Vinçon, el Cartell del “1992 Houston International Festival”, en què una particular versió de “Las Meninas”; Twipsy, la mascota de la Expo 2000 a Hanover, que esdevé protagonista del “Gernika” o els logos per a Barcelona o el Zoo.

També hi ha espai pel Mariscal més entremaliat i crític, com ara “Retablo de S.M. Juan Carlos I”, la vitrina que conté milers de productes de marxandatge relacionats amb el Cobi o la instal•lació del “Señor Mundo”. No s’oblida tampoc el disseny de producte, part important en la trajectòria de Mariscal, que està ben representat per un munt d’objectes d’ús més o menys quotidià: vaixelles, mobles, cadires, sofàs, etc..

Finalment Mariscal demostra el seu amor per l’animació i el cinema (recordem que ell es considera bàsicament un dibuixant), que queda palès amb una instal•lació protagonitzada pels “garriris”, personatges que formen part d’una visió onírica del món i per la mostra d’un dels seus últims projectes: “Chico y Rita”.

Quin és el secret de l’atractiu de l’obra de Mariscal? Potser la clau cal trobar-la en una frase que escriu una col•laboradora seva, l’Àngels Manzano, en el catàleg de l’exposició:
En Mariscal ens proposa un vincle amb la nostra cultura mediterrània i exposa una manera d’entendre el món i la vida amb la qual connectem sense esforç

Ja ho sabeu doncs: visita obligatòria. A més es gratuïta, no teniu excusa.



Des del 1971, aquest valencià nascut el 1950 viu i treballa a Barcelona i passa les vacances a les illes Balears. Aquesta geografia mediterrània ha inspirat el color, la llum i el caràcter de tot el seu treball. Com a bon dissenyador interdisciplinari que és, té diversos vestits, un per a cada activitat, i tots els porta amb comoditat.
INFORMACIÓ EXPOSICIÓ
Del 29 de setembre de 2010 al 30 de gener de 2011
Sala d’exposicions de La Pedrera Passeig de Gràcia, 92. Barcelona
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Tancat els dies 25 i 26 de desembre, i 1 i 6 de gener
Entrada gratuïta

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies