Elena Moya, periodista catalana afincada a Londres, veu publicada ara a casa nostra la seva primera novel.la “Les oliveres de Belchite”. Una història que barreja temes com la Guerra Civil, l’Opus Dei o el lesbianisme.
El fet que la protagonista es digui Maria i s’enfronti amb qüestions relacionades amb l’Opus Dei, te alguna referència bíblica?
En absolut. Nomes es diu Maria perquè em va semblar un nom bonic i internacional.
Perquè Belchite?
Per què es un lloc monumental, molt interessant, carregat d’història, que encara viu en el passat -encara n’hi ha carrers que porten noms de generals de Franco.
Si pogués ser un personatge de la seva novel·la, qui seria? Perquè?
Ah! Encara puc separar la realitat de la ficció. Jo ja estic molt contenta sent qui soc, amb totes les meves imperfeccions, que poc a poc intento, al menys, minimitzar.
Gràcies a la Nell, la Maria descobreix la seva veritable sensualitat i sexualitat. Creu que en la nostra societat (catalana) no ho hagués trobat? És Londres tant lliure i diferent dels tòpics com es presenta en la novel·la?
Si, Londres es molt mes obert en aquest sentit. Afortunadament, la societat catalana ha evolucionat molt, però per què no sabem ni un nom d’una lesbiana prominent en el nom de les arts, la política, l’empresa o l’esport? N’hi ha molts de rumors, però ningú els confirma. Encara queda molt camí per recórrer. A Londres jo m’ hi trobo amb moltes lesbianes espanyoles/catalanes que han vingut aquí a sortir de l’armari..
Com se li va acudir barrejar en una història tant sensible la Guerra Civil, l’Opus Dei i el lesbianisme?
Un escriu el que porta a dins, i aquests són els temes que m’interessen o preocupen.
Quina és la pregunta que mai li han fet i creu que seria molt interessant la seva resposta?
Encara no m’han preguntat per què escric -jo crec que sempre escrivim per nosaltres mateixos, perquè ho necessitem. Per mi, escriure es la millor teràpia, i la millor manera d’evadir-me de la vida real.
Realment creu que el silenci és la millor manera de mantenir la pau?
No, no ho diu pas la meva novel·la això. Mes aviat diu el contrari: les coses s’han de treure, s’ha de parlar, per fer-li front.
Hi ha alguna Basilisa en la seva vida?
Jo estimava molt la meva avia, a qui dedico la novel·la, però era molt diferent a la Basilisa -era molt millor la meva avia!
A la novel·la la protagonista odia el futbol. Com pot ser essent vostè una gran aficionada? Podem suposar que és del Barça?Perquè un cop em van dir que a la primera novel·la, el novel·lista surt a sota les pedres, i vaig intentar fer tot el contrari. Com que jo soc culé a tope, doncs la meva prota odia el futbol.
El fet d’haver publicat la novel·la primer en anglès ha estat intencionat o ha estat fruit de les circumstàncies?
El segon. Nomes es perquè feia un diploma en creative writing a la universitat de Londres, i allí vaig començar el projecte.
Ha pensat com respondran a la seva novel·la la gent de dretes que encara queda amagada? Realment creu que estan preparats per una visió tant clara del bàndol republicà?
Contra més ho normalitzem tot, millor.
Elena Moya es va criar a Tarragona. Després de llicenciar-se en Periodisme a la Universitat de Navarra, va treballar a “El Periódico de Catalunya” i va obtenir una beca Fulbright per realitzar un màster en Periodisme Financer als Estats Units.
Elena es va establir a Londres com a periodista d'economia fa onze anys i ara treballa al diari “The Guardian”. Prèviament va passar dos anys com a corresponsal de finances a Reuters, i nou anys a Bloomberg.
Aquesta, la seva primera novel·la, ja ha triomfat al Regne Unit amb títol anglès: "The Olive Groves of Belchite", i ha aparegut en diversos mitjans escrits tant estrangers i nacionals amb excel.lents crítiques. Fervent viatgera i aficionada al ciclisme i el futbol, l'Elena viu amb la seva parella al nord de Londres.
Envía una resposta