El director de l’OBC, Pablo González, ens va oferir aquest dissabte un concert excepcional, on van brillar peces habitualment poc programades, com una selecció de la vessant vocal de l’obra de Mahler i la primera simfonia de Txaikovski, un feliç (re)descobriment.

Sens dubte, cal qualificar d’exemplar la tasca de recuperació del llegat liederístic de Gustav Mahler empresa pel director de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). En tres vetllades gairebé consecutives, Pablo González ha decidit abordar el gruix més destacat de l’obra vocal del compositor, habitualment menys programada a les sales de concerts en benefici de la popularitat de la seva obra simfònica.

Al concert d’aquest passat dissabte, González va oferir la segona sessió monogràfica, dedicada als Lieder agrupats sota el nom de “El corn màgic del noi”, un grapat de peces inspirades en poesies romàntiques adaptades a partir de textos del cançoner popular alemany. De fet, aquests textos populars ja havien servit d’inspiració a altres compositors alemanys com ara Brahms, Schumann, Schönberg o Richard Strauss. Mahler hi va trovar a aquests poemes una ocasió única de conrear tots els sentiments que impregnen la seva obra: l’anhel amorós contraposat a la nostàlgia pel desig perdut, l’alegria juvenil esquinçada per la irrupció del fantasma de la mort… Un univers romàntic, inspirat en melodies de caire medieval que rememoren danses antigues i batalles que es perden en la foscor dels temps.

La mezzosoprano txeca Dagmar Pecková i el baríton austríac Markus Werba van ser els encarregats de revisitar aquestes peces, generalment massa ignorades avui en dia, en una sèrie de versions aèries i lluminoses, on les abruptes irrupcions instrumentals conviuen amb la subtilitat de les variacions vocals sobre la melodia principal. Ambdós cantants debutaven per primer cop amb l’OBC i la veritat és que ens van deixar amb ganes de tornar-los a veure per Barcelona ben aviat. A més, la propera setmana, Pablo González conclourà el seu particular i ben estimulant recorregut liederístic amb una selecció de obres pertanyents al cicle de les “Cançons als infants morts”, que comptarà amb la presència d’una convidada de luxe, la mezzosoprano Maria Riccarda Wesseling.

Durant la segona part, vàrem poder gaudir d’una espectacular versió de la primera simfonia de Txaikovski, una peça primerenca i generalment injustament menystinguda que tampoc s’acostuma a programar gaire sovint. González, decidit a reparar aquest oblit, va oferir una versió lluïda, energètica i arrauxada d’una obra que, com reflecteix el subtítol “Somnis d’hivern” amb què és coneguda, pretenia evocar els paratges romàntics de la natura nòrdica.

Txaikovski va quedar impactat per aquests paisatges als seus viatjes per Moscou i San Petersburg i va voler reviure’ls melanconiosament en aquesta primera simfonia en la que són freqüents els canvis abruptes de estat d’ànim, com reflecteix l’allegro tranquillo inicial o l’Andante lugubre final que, sobtadament, esclata en l’explosió d’energia en Allegro dels últims minuts. Però probablement, el segon moviment sigui el que conté els moments de major bellesa, un adagio cantabile ma non tanto, conegut com “Terra de desolació, terra de boires” que va permetre a una OBC en plena forma esprémer al màxim el seu talent. En definitiva, una nit màgica plena de descobriments.



Gustav Mahler. Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic del noi). (1892- 1901).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada