La guerra civil, la posguerra i els vencedors i vençuts de la lluita parricida espanyola són temes habituals en la filmografia expanyola. “Pa Negre” d’Agustí de Villarronga, sorgida de l’adaptació conjunta de “Pa Negre” i “Retrat d’un assassí d’ocells”, d’Emili Teixidor, ens porta una història de la posguerra i un retrat de la vida rural a la Catalunya d’aquella època.

En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar-li les morts al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral front un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell. La frase promocional del film “Les mentires dels adults crien petits monstres” és el millor d’aquesta pel·lícula.

Andreu, és el protagonista central d’un film bàsicament coral. “Pa negre” ens porta uns personatges atrapats per culpa del passat. Els grans perquè amaguen decisions que van prendre en el seu moment i els nens perquè es veuen afectats per allò que els amaguen.

El pes del film recau en Francesc Colomer, un jove i magnífic actor que amb els ulls ho expressa practicament tot. Ell però no és l’únic que hi destaca en aquest film coral on hi ha noms coneguts com Sergi López, Pep Tosar i Laia Marull. A “Pa negre” la direcció artística és creïble i molt ben triada. Confirmació d’això va ser la Concha de Plata a la millor actriu que va guanyar Nora Navas en el Festival de San Sebastián.

El film perfectament ambientat ens fa arribar aquest retrat de posguerra amb una mescla de somriures i crueltats. És, de fet, a més d’una història d’assassinats, venjances i traïcions, una història de personatges. Un film cruel que s’endureix encara més, a mesura avança, que se sap tota la veritat i que els protagonistes reaccionen en conseqüència.

El resultat final atrapa i deixa a l’espectador assegut fins al segon final. Com va dir Sergi López en una roda de premsa “és un dramón audaç”. Un film on no hi ha bons i dolents, hi ha personatges amb arestes diverses que tant poden ser bons un moment i al segon següent tornar-se d’allò més cruels. Una pel·lícula complexa però sòlida tant per l’historia, com per com està explicada i interpretada.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies