"Sé lo que estás pensando" de John Verdon

2010-11-08

7Valoració

Mark Mellery, el director d’un centre d’autoajuda, reb un dia una carta amb una nota que li demana que pensi en un número del 1 al 1.000. Amb la nota hi ha un altre petit sobre, que l’home obre per descobrir meravellat que dins hi ha just el número en el que acabava de pensar, el 658. Intrigat i espantat, recorrerà al seu vell amic David Gurney, un policia retirat que acabarà implicant-se en el que primer sembla un cas de xantatge i acabarà convertint-se en la cacera d’un psicòpata.

Amb aquest intrigant argument el fins ara desconegut John Verdon ha irromput com un huracà al panorama literari mundial, aconseguint l’èxit de vendes i engegar tot un fenòmen mediàtic al voltant de la seva primera novel.la.

Abans d’iniciar-se com a escriptor, Verdon s’ha dedicat molts anys a la publicitat i aquest fet es nota en la impecable campanya de marketing que ha acompanyat el llençament de ‘Sé lo que estás pensando’. Una coberta amb números tacats de sang i una sinòpsi breu que conviden a endinsar-se en un misteri són les armes que han atret milers de lectors a agafar-ne un exemplar a les llibreries.

Afortunadament un cop s’inicia la lectura, el què conté el llibre també val la pena. Tenim entre les mans un thriller policiac, una història que avança amb un ritme molt cinematogràfic (de fet ja s’estudia portar-la al cine) i que compta amb un grup de personatges interessants. Així, la narrativa s’organitza de forma ben estructurada en capítols breus, ràpids de llegir, àgils i que solen acabar en una sorpresa que ens obliga a passar pàgina i seguir endavant. S’hi combinen la investigació i la troballa de pistes que ens han de portar a saber qui és l’assassí i el perquè del seu modus operandi, amb els conflictes personals dels personatges.

El principal és aquest David Gurney, un policia retirat que acaba de traslladar-se a un recòndit poble per petició de la seva esposa Madeleine, però que no acaba de treure’s de sobre ni la passió per la seva feina ni les culpes per un fet del passat. Ell és el màxim exponent d’un grup de personatges que a la vegada que participen de l’acció deixen entreveure un ventall de sentiments emocionalment prou realistes que donen una dimensió humana al misteri. L’autor ja ha confessat que Gurney serà el protagonista d’una saga de llibres que seguiran aquest.

A la vegada, Verdon estableix hàbilment un doble joc del gat i la rata, el que protagonitzen Gurney i l’assassí, però també el que ell juga amb el lector, a qui en el bon i el mal sentit, arriba a conduir fins a la frustració. A mida que un gira els fulls del llibre, igual que el protagonista, avança en uns fets que no tenen cap sentit i que van acumulant més i més misteris. Però no us preocupeu, que al final tot té resposta i com en el principi de la navalla d’Ockham sovint la opció més simple acaba essent la solució. Si això us decepciona o no treu cap mèrit al bon viatge que s’ha gaudit pel camí, ja va a gust del consumidor.