Philippe Genty porta a Temporada Alta “Voyageurs Immobilies”, una espectacular però irregular proposta escènica.
Acostumats com estem a buscar sentit a tot el que veiem, sentim i escoltem, a perseguir amb ànsia un fil argumental com qui busca un llum entre les foscor, és possible que costi entrar en la dinàmica d’espectacles com els del dramaturg francès Philippe Genty. Voyageurs Immobiles, vist el passat cap de setmana al Festival Temporada Alta de Girona, és un espectacle eminentment visual que fusiona el mim, la dansa, els malabarismes, les titelles i la màgia per transportar els espectadors en un viatge a un món de somnis tant esbojarrat i incomprensible com divertit i irresistible.
La imaginació, i sobretot el sentit de l’humor, són el veritable fil conductor d’aquest successió d’històries. Jugant amb la llum i amb senzills elements com caixes de cartró, cartolines i teles, Genty ens transporta del mar al desert passant i no deixa ni un minut de respir en un esclat creatiu capaç d’arribar a l’ànima d’infant que tots tenim i arrencar sinceres riallades.
L’únic criticable d’aquesta meravella escènica és la incapacitat de Genty per depurar l’espectacle, al qual li sobren tres o quatre escenes feixugues, sense gràcia, que desvirtuen i contrasten en excés amb els millors moments de l’espectacle, com el dels nadons amb cap d’adult encaixats en capses de cartró o l’espectacular cursa d’una titella per dominar la vida i tot el que l’envolta. És clar que en la memòria i la retina de l’espectador restaran tant sols els instants de verdadera màgia, però entristeix pensar que, amb tant sols una mica de tisores, el viatge podia haver estat perfecte.
Envía una resposta