Guanyar el Globus d’Or a la millor comèdia, acompanyat d’un premi més lucratiu com el de convertir-se en la comèdia més taquillera de la història, van fer de “Resacón el las Vegas” la llàntia meravellosa particular per al seu director Todd Phillips. El geni de la llàntia de moment ja l’ha concedit un primer desig, comptar per la seva nova comèdia amb la presència de Robert Downey Jr.. El segon desig va ser que el resultat fos rentable, el temps dirà si el geni va concedir tal desig. I el tercer, ja posats, que a més de rentable fos bo, qualitats que no sempre van unides i que a continuació intentarem avaluar.

Tres són els factors d’anàlisi que ens ajudaran en aquesta avaluació. El guió, el conjunt interpretatiu i la capacitat artístico-comunicadora de Todd Phillips.

Salidos de cuentas ens explica la història de com Peter (Robert Downey Jr.), un executiu a punt de ser pare, que es veu obligat a viatjar per carretera des de Atlanta fins a Los Angeles amb Ethan (Zach Galifianakis), un aspirant a actor, en un intent desesperat per arribar a temps per veure néixer el seu fill.

Una vegada més en la filmografia de Todd Phillips el viatge es converteix en el principal aliat per situar els protagonistes del film en situacions extremes que els fan interaccionar i evolucionar en el que suposa també un viatge personal. A més, Todd tira de la típica parella de pallassos (el seriós i el divertit, el llest i el tonto), per formular un discurs que si en general està més que resabut, destaca en els detalls, en algunes situacions i en acudits que innegablement generaran una gran rialla en el pati de butaques.

I com en tota pel·lícula de parelles còmiques és sobretot la química creada el que fa que la cosa funcioni. I la parella formada entre Downey Jr. i Galifianakis desprèn química, una reacció resultat de la inesgotable font de recursos de Downey Jr. i de la demostrada habilitat pallassa de Galidianakis. Una estanya parella peculiar que no necessita gaire artifici per explotar la vis còmica de cadascun i de tot allò que els envolta, des del gosset clon de Galifianakis, fins l’encertada Juliette Lewis com a psico-farmacèutica de carretera.

Todd Phillips, com el millor dels artesans, és conscient de tots els elements amb els que compta i sap com fer-los servir, aconseguint així un film que, malgrat pecar de poca originalitat, aconsegueix divertir i fer riure sense necessitat de recórrer a molts (que no a tots) dels trucs barroers i de mal gust que darrerament aquest gènere semblava condemnat a tenir associats.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies