Un conegut director de teatre vol escriure una obra mestra que el catapulti definitivament a la fama, però no troba la inspiració que necessita, ja que totes les seves obres no passen de ser mediocres. Un bon dia, es troba a casa seva amb un estrany desconegut que li proporciona una idea original per a la seva obra, però a partir d’aquí un munt d’esdeveniments es precipitaran.
Parlar de “Pell a pell” és parlar necessàriament dels cinc actors que la protagonitzen, perquè sense ells no hi ha dubte que l’obra no tindria sentit. En efecte, tots ells, però especialment el protagonista, autor i director, Albert Pueyo, en el seu paper d’egocèntric i bloquejat escriptor d’obres de teatre, i la Miriam Tortosa com a Eva, la seva còmica i inepta ajudant, s’enduen merescudament la major part de les rialles del públic. La resta de repartiment no desmereix en absolut, i d’entre ells caldria destacar la feina de la Marta Vendrell en el paper d’Andrea, la única amiga del protagonista, amb el qual comparteix alguna cosa més que feina i amistat.
Pell a pell podria ser la típica història de triangle amorós barrejada amb certs elements de suspens i de reflexió sobre la parella, però de seguida la comèdia pura i dura agafa les regnes i els diàlegs, als quals els actors donen vida i dinamisme fantàsticament, ofereixen al públic molts moments còmics. En acabar, hom s’endú l’agradable sabor de boca d’haver passat una bona estona i d’haver gaudit d’unes interpretacions molt sòlides, ni més – això ja és molt – ni menys. La part negativa rau en les pretensions d’introduir elements de suspens, i és aquí on el personatge interpretat per Jordi Mulet, que fa que la trama es posi en marxa, mostra les seves carències. Com a aportació còmica funciona molt bé, com a introducció d’un cert misteri resulta molt menys exitós.
Envía una resposta