Dijous es va estrenar la segona temporada de “L’habitació de Verònica” a Barcelona, escrita pel nord-americà Ira Levin al 1974 i considerat per alguns mestres, com el rellotge suís del suspens.
La Susan i en Larry, una parella que no fa gaire que es coneix, estan passant un dia junts quan, dinant en un restaurant, se’ls hi acosta una parella -els Mackey- bocabadats per la absoluta semblança física entre la Susan i la Verònica, morta anys abans.
No és habitual trobar a la cartellera una obra de teatre thriller. I és que la trama de “L’habitació de Verònica” va desgranant-se a poc a poc, dosificant la informació i portant l’espectador per allà on vol, jugant amb ell fins a atrapar-lo en una teranyina.
Tal i com diu Hèctor Claramunt, el seu director, és curiós que mentre aquest gènere està molt ben portat a altres mitjans com la literatura o el cinema, és força estrany trobar-lo en l’àmbit teatral. Per ell, ha sigut molt estimulant trobar el punt a l’escenografia, a l’atmosfera, i al to, ja que juguen un paper vital. Per aconseguir-ho, fent servir el seu instint com a espectador, és essencial crear una ambientació que sembli real, i per això, el clima pròxim que es respira a la Sala 2 del Club Capitol ha estat bàsic.
L’obra combina l’experiència interpretativa i teatral d’actors com Pep Anton Muñoz i Mercè Montalà amb professionals que han treballat menys en aquest terreny, com Silvia Marty i el mateix Hèctor Claramunt. L’actriu Mercè Montalà destaca l’interès i la riquesa que suposa aquesta peça, ja que permet interpretar personatges amb diferents registres, canvis i girs, que requereixen un treball previ molt intens. Permet interpretar un paper que alhora, n’han d’interpretar a d’altres.
Es pot veure a: Club Capitol
Intèrprets: Pep Anton Muñoz, Mercè Muntalà, Sylvia Marty i Héctor Claramunt
Envía una resposta