Cinc anys després de l’èxit de “La historiadora”, Elizabeth Kostova torna amb una novel•la d’intriga absorbent sobre els enigmes de l’art i l’amor.

El psiquiatra Andrew Marlow viu dedicat a la seva professió i a la seva afició: la pintura. De sobte, la seva vida solitària i ordenada dóna un gir inesperat quan el cèlebre pintor Robert Oliver agredeix un quadre de la National Gallery de Washington i es converteix en el seu pacient.

L’única explicació que és capaç de donar el pintor sobre el seu violent comportament és: «Ho vaig fer per ella.» Després, es nega a parlar i es dedica a dibuixar de manera obsessiva una dona atractiva vestida amb robes antigues. Però, qui és ella?

Profundament intrigat per esbrinar el secret que turmenta el geni, Marlow emprèn una recerca absorbent que el porta a entrevistar-se amb les dones més properes a l’Oliver i a endinsar-se en una antiga tragèdia que s’amaga al cor de l’Impressionisme francès.

Amb aquesta absorbent intriga sobre els misteris de l’art i l’amor, “Els lladres del cigne” ens embarca en un llarg viatge que ens trasllada des de l’Amèrica d’avui dia fins a les costes de Normandia i els ambients artístics del París del segle XIX. Una història sobre la passió i sobre el poder de l’art per preservar l’esperança.

Kostova ha publicat una novel·la situada a cavall entre l’Amèrica d’avui, les costes de Normandia i els ambients artístics del París del segle XIX. Kostova vol reivindicar el paper de la dona, en aquest cas el d’una dona pintora del segle XIX i de les dificultats que tenia per desenvolupar el seu art.

El cas, més que clínic, és poètic: el pintor Robert Oliver intenta apunyalar l’abril de 1999 un quadre en un museu de Washington, “Leda vençuda pel cigne”, de Gilbert Thomas, pre-impressionista francès. El seu psiquiatre, Marlow, lluitarà per desentranyar l’enigma, però el seu pacient es nega a parlar-li, mut, apàtic i perillós. L’últim que diu és que no va voler atacar Leda, sinó defensar la dona estimada, i calla i pinta lligada de mans una dona, sempre la mateixa.

El nucli del misteri s’amaga en un quadre decimonònic i en el mite de Leda sota les ales de Zeus metamorfosat en cigne. Així que afegeix al drama unes cartes de fa més de cent anys, creuades entre una jove esposa i el seu vell oncle polític, assumpte una mica incestuós, d’adulteri i passió pura, gairebé casta. Les històries del passat guarden simetries sentimentals i polítiques amb el present. Llavors i ara hi ha amors entre vells i joves, i una vegada, com tantes, un home poderós fa xantatge a una dona doblement vulnerable, pel seu sexe i per la seva condició d’artista.

L’autora amb un tempo ràpid i dinàmic intercala les històries i les cartes, com si el lector formés part de l’ànima d’Andrew Marlow i anés desentrellant el misteri sobre la dona que aconsegueix obsessionar al seu pacient.

Aquest tempo impedeix al lector deixa la història a mitges, qui és aquella dona i perquè és important?. No patiu, la llum la trobareu al final de la història, un camí a recórrer de manera molt grata.

La riquesa d’aquesta novel·la està per sobre de la bellesa de les seves paraules, de la combinació d’un llenguatge actual amb el llenguatge més cortès del segle XIX, de la defensa d’una dona avançada al seu temps. És un flirteig formal amb el lector, ens convida a entrar en un arbre amb moltes branques on és difícil acabar de veure el cel.  Arriba un punt de la novel·la on el pobre Robert és una simple excusa per donar ales a la curiositat de Marlow, ja no es tracta tant del seu pacient si no de trobar la resposta d’un enigma pel qual està disposat a donar la volta al món.

Valoració:

Aquesta novel·la és com l’obra a la que és refereix, és un retrat i autoretrat, subjectiu i espectador, mirall i finestra, paisatge i arquitectura: una obra extraordinària.


Editorial: Edicions 62
ISBN: 9788429767025
Pàgines: 384

Elizabeth Kostova (New London, Connecticut, 1964) és llicenciada per la universitat de Yale i màster per la universitat de Michigan, on va rebre el premi Hopwood a la millor novel·la en curs d’escriptura. Amb la seva primera novel·la, L’historiador (2005), va ser el primer autor debutant a situar-se en el primer lloc de la llista d’èxits del diari The New York Times, i va obtenir un gran èxit internacional.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies