En el seu lloc d’oficial de llibertat condicional, Jack Marbry (De Niro) a punt de jubilar-se rep l’encàrrec de revisar el cas del pres Gerald “Stone” Creeson (Norton) per un encobriment d’assassinat. Davant la possibilitat de rebre un indult abans d’hora, Stone fa tot el que calgui per a demostrar la seva rehabilitació.
Davant aquests intents, però, es produeixen una sèrie d’esdeveniments que fan trontollar els personatges. John Curran, el director del film, ens ensenya un thriller psicològic on la manipulació de l’altre dirigirà el devanir de la trama. La lluita psicològica entre aquests grans monstres de la interpretació, tant De Niro com Norton estan sublims, empeny el film cap a uns camins desesperats però previsibles. Les constants revisions i actes dels personatges ens condueixen més cap a la reflexió que cap a l’acció.
Poca acció i molts trobaments interiors. El guió de Angus Maclachlan condueix amb elegància la passió, la traïció, la corrupció, el penediment i la manipulació… I fa, de tot plegat, un còctel prou interessant on bons i dolents convergeixen i divergeixen constantment. La bondat i la maldat entren en unes ments rígides. Només aquells que siguin capaços de flexibilitzar-les se sortiran amb la seva.
El magnífic repartiment esdevé el principal reclam d’aquest film. Tot i mostrar-nos una interessant proposta narrativa, el ritme lent del film fa que perdi part del seu atractiu. Evidentment, tot plegat queda justificat per la trama però per aquells espectadors àvids de d’accions o successos constants això us sonarà a excusa. Un film on res és blanc o negre, on els camins per aconseguir el que es vol ens porten cap a els nostres jo més foscos. Vides trencades, passats turbulents i futurs incerts. Tot plegat una boirina de la que en sortirà poca llum.
Envía una resposta