Del pertorbador frenesí musical del poema simfònic de Mussorgski a la evocadora bellesa romàntica de la setena de Dvorák, passant per la increïble delicadesa d’un dels concerts de flauta de Mozart, el director Chistoph König ens va oferir en la seva primera visita a l’Auditori un concert variat i emocionant, dirigit amb inqüestionable mestratge, on va brillar especialment la flauta del virtuós Kart-Heinz Schütz. Esperem que torni ben aviat.

Christoph König, un jove i ja experimentat director de Dresden format sota l’auspici de mestres com Celebidache o Colin Davis, sap com començar un concert de forma captivadora. Els primers compassos de “Una nit a la muntanya pelada” – el particular aquelarre recreat per Mussorgski en una de les seves peces més harmònicament trencadores – va sonar amb tota la seva colpidora emoció la nit de dissabte (Sabbat, és clar) a l’Auditori. L’OBC es va entregar amb energia a seguir a un König febril,que va dirigir tot el concert amb una incontenible i alhora elegant gestualitat.

Aquest director ja havia freqüentat en les seves gravacions a altres heterodoxes com Schönberg, Prokófiev o Sibelius; així que Mussorgski va ser per ell un començament fet a mida. Dotze minuts d’intensa fantasmagoria, de bellesa estremidora que van deixar a tothom bocabadat.

A continuació, un oasi de pau, d’entendridora harmonia de la mà de Mozart. Els seus concerts per a flauta i orquestra no son, segurament, del més conegut del seu repertori però, afortunadament, König va tenir el bon gust de seleccionar-los per oferir-nos aquesta petita sorpresa. El compositor vienès no tenia gaire devoció per l’instrument i de fet, els va acceptar com encàrrecs amb els que fer front a alguns deutes. Això no va ser impediment perquè resultessin d’una impressionant bellesa. Bellesa que llueix en tot el seu esplendor si el solista és un mestre de la categoria del Jove Kart-Heinz Schütz.

Aquest músic, solista de la Simfònica de Viena i professor al conservatori d’aquella ciutat, ens va delectar amb uns solos portentosos, especialment a l’Allegro aperto inicial. Els aplaudiments del públic van deixar testimoni del exuberant talent de Schütz.

Després del descans, encara vàrem poder gaudir de gairebé quaranta minuts més d’emoció. L’OBC ens va entregar una tersa, vibrant versió de la setena Simfonia de Dvórak, apoteosi de lirisme romàntic en la que el compositor va evocar la mort recent de la seva mare i de tres dels seus fills. En aquesta peça, més que mai, brillen les reminiscències del seu admirat Brahms, en una sèrie de passatges èpics i apassionats, dominats per l’alternança de fustes i trompes en constant crescendo que també recorda la sensualitat del Wagner de Tristany. En plena forma, l’OBC va saber extreure tots els matisos basats en els forts contrastos tonals, especialment a l’Allegro final. El públic es va posar dempeus per agrair com cal a König una nit a recordar.



Modest P. Mussorgski. Una nit a la muntanya pelada. Poema simfònic (1867)

Wolfgang Amadeus Mozart. Concert per a flauta i orquestra núm.2 en re major, KV. 314 (285d) (1778)

Antonin Dvorák. Simfonia núm. 7 en re menor, op. 70 (1884-1885)

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies