L’any 2003 Mark Zuckerberg engega un idea a la seva habitació a Harvard. Aquest programador informàtic ha passat a crear un imperi de 500 milions d’amics arreu del món. Facebook, però, més enllà de convertir-lo en el bilionari més jove de la història li ha portat molts conflictes de tipus legal i personals.

David Fincher, dirigeix “La red social” de manera solvent però sense massa escarafalls. Es tracta d’un film explicat a partir dels problemes. Els constants flashbacks ens dibuixen un Mark Zuckerberg, interpretat per Jesse Eisenberg, que focalitza la seva vida en la creació d’una xarxa social. El creador de Facebook apareix dibuixat com a un savi egocèntric amb les idees molt clares i sense massa intenció d’escoltar els altres. Aquest fet el va forjant com a geni, com a empresari ambiciós. Però no pas dels diners, que alguna cosa sí que hi ha, sinó més aviat del seu propi projecte.

Les prestacions del film són correctes. Es tracta d’un film eminentment verbal que descriu la fulgurant carrera de Mark Zuckerberg en 6 anys. L’ús dels temps de manera desordenada permet Fincher donar certa agilitat narrativa. Tot i trobar-nos davant d’una única trama, el film se’n surt prou bé. Un bon film, sense arribar a ser espectacular ni desastrós, que troba el seu equilibri ajudat per una fotografia que en certs moments crida l’atenció de l’espectador.

A través de festes esbojarrades i proves iniciàtiques universitàries (ja es pot tractar de la més prestigiosa universitat del món, que les imbecil·litats que s’arriben a fer segueixen sent imbecil·litats) es barregen aires de grandesa amb feromones adolescents descontrolades. Tot plegat, pren sentit per fer-se públic a la xarxa, s’engega una nova manera de comunicació. Ara ja conta allò que expliques, dius i ensenyes al Facebook. La privacitat dóna pas a una diarrea d’amics. Hem passat del “vols ser amic?” al “vols facebokar-me?”. La quantitat, un cop més, supera la qualitat. I en les relacions humanes això hauria de fer-nos reflexionar. Si més no, una mica.

Els amics i gent propera de Zuckerberg el van destapant a poc a poc. La grandesa del seu projecte es va menjant la seva humanitat, la capacitat de simpatitzar amb el seu voltant. Cada cop l’allunya més de la gent més propera. I, tot i que ho fa de forma inconscient, això el fa un tant estúpid. I no és que Mark Zuckerberg vulgui fer mal als del seu voltant però la seva closca de tortuga informàtica l’aboca cap a una solitud de 500milions d’amics i munt de diners al compte corrent.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies