La primera novel•la de Boris Vian per fi ha estat traduïda al nostre país. Tarantino, Kafka, Ibañez… si agaféssim tots aquests autors i els poséssim dins d’una rentadora sortiria alguna cosa semblant a “Vercoquin i el plancton”.
Hilarant, boja i divertida… l’autor francès pren unes llicències pròpies de la més absoluta modernitat. Original i políticament incorrecte la novel•la transcorre en un univers de crítica i humor d’on ningú se salva. Institucions i tecnòcrates, per una banda, i moderns i festes, per un altra, queden amb el cul enlaire a expenses dels seus hàbits. Dos mons absolutament contraposats entre si que entren en contacte per esclatar davant la mirada de Vian.
Un estil directe, sense massa floretes on hi destaquen la frescor, la innocència i la transgressió literària. Sovint, l’aparició de trets i acotacions impròpies d’una redacció a l’ús recorden el Tarantino més trapella. I tot plegat adquireix una dimensió impròpia en un autor que escriu l’obra l’any 1943. Entre situacions absurdes i oníriques, els personatges de l’obra van ensenyant-nos un Paris en ple armistici, a cavall de les surprise-party i les costums, maneres i usos de la CNU (Consorci Nacional de la Unificació), un Paris que queda ridiculitzat. La desmesura, els excessos i el jazz guarneixen l’estrany i peculiar camí que ha de fer el Major (personatge recurrent de Vian) per a casar-se amb Zizanie.
Per tant, posem-nos còmodes, reservem-nos un matí, una tarda, tota una nit (cadascú que decideixi segons el seu tarannà). Escollim un CD de jazz (aquells més afortunats un disc de vinil) i deixem-nos sorprendre per la història per veure-hi com, mica en mica, aquesta realitat deixa de ser exagerada per esdevenir familiar. Ben mirat, la societat en què vivim s’apropa perillosament a la intuïció de Boris Vian. Permetem-nos, doncs, un somriure surrealista.
Editorial: Impedimenta
Pàgines: 224
Preu: 18,95 €
Boris Vian va néixer a Ville-d'Avray, a les afores de París, l'any 1920. Enginyer de professió, va ser novel·lista, traductor, conferenciant, escriptor de contes, dramaturg i autor d'òperes. Trompetista de jazz, compositor i actor de cinema ocasional, en la seva heterogènia trajectoria va tenir molt a veure la influència dels seus progenitors. El seu pare, era poeta i traductor afeccionat, i la seva mare, amant de l'òpera, tocava el piano i l'apa. Després de complir els 12 anys va patir un atac de febres reumàtiques que van derivar en una dolència cardiaca que condicionaria la seva salut durant tota la seva vida. La seva primera novela, de marcat tono autobiogràfic, va ser "Vercoquin y el plancton", escrita el 1943 pero no publicada fins el 1946.
Envía una resposta