La jove soprano Ida Falk Winland va oferir dijous passat un concert a l’Auditori de notable risc i colpidora bellesa, en el qual van sobresortir, com a feliços descobriments, una sèrie de breus cançons de la seva terra natal.

La seva bellesa i joventut no haurien de ser cap obstacle per rendir-se davant el seu indiscutible magisteri com a soprano. Ida Falk Winland és ja una artista experimentada, que atresora premis com la medalla Tagore, desitjada internacionalment en escenaris de tot el món. Ahir va demostrar a l’Auditori les raons que l’han portat a ser seleccionada per cantar en la cerimònia del premi Nobel l’any 2007 o a ser sol·licitada per directors consagrats com Gustavo Dudamel.

Falk Winland va oferir un recital amb un programa heterodox i arriscat. La pròpia artista, conscient d’això, va agrair al final al públic, amb una irresistible simpatia, el seu interès per un repertori tan poc convencional. I de fet, som nosaltres qui hauríem d’agrair que la soprano i el seu pianista, el també suec Matti Hirvonen, decidissin evitar els llocs comuns del repertori operístic i, en canvi, ens oferissin una sèrie de feliços descobriments. Entre ells, una sèrie de cançons de músics de la seva terra natal, desconeguts per a nosaltres, com Carl Jonas Love Almqvist o Gösta Nystroem que van sonar en la segona part. Peces tan delicades com la breu Den lyssnande Maria de Love Almqvist, que Falk Winland va iniciar a capella mentre irrompia descalça a l’escenari, ens van deixar especialment esglaiats per la seva aèria i torbadora bellesa.

Abans, la soprano ja ens havia captivat amb els 12 poemes d’Emily Dickinson musicats per Aaron Copland, una sèrie de peces breus i intenses, a estones lleugerament atonals, rares d’escoltar als escenaris. A continuació, tres poemes de Louise Lalanne musicats per Francis Poulenc, posseïdors d’un assossegat lirisme.

El concert va finalitzar amb tres peces de Richard Strauss, que Ida Falk Winland va contextualitzar de forma didàctica en un anglès cristal·lí. Va ser un tancament colossal per a un concert colpidor per la seva bellesa i atípic per la valentia del seu repertori. Una nit de delícies sueques que ens va deixar amb ganes de retrobar-nos ben aviat amb la preciosa veu d’Ida Falk Winland.



Intèrprets:
Ida Falk Winland, soprano
Matti Hirvonen, piano

Obres:
COPLAND: 12 Poemes d'Emily Dickinson
POULENC: 3 Poemes de Louise Lalanne
ALMQVIST: Den lyssnande Maria
PETTERSON-BERGER: Längtan heter min arvedel
RANGSTRÖM, Flickan under nymånen i Pan
NYSTROEM: Bara Hos Den, Havet Sjunger, Det Enda i Onskan
STRAUSS: Fruhlingsfeier i Hat Gesagt

Pàgina Ida Falk Winland

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies