Chew és des de ja, la meva sèrie de detectius favorita. Ni CSIs, ni Mediums, ni (i potser amb aquest últim em passo un pèl) Dexters. La sèrie més addictiva ni tan sols és pot veure a TV, almenys de moment, i és que Chew no ha trigat ni dos arcs argumentals en cridar l’atenció de les ments pensants de la TV, i a la darrera ComicCon de San Diego ja donaven el nom de Sthephen Hopkins com a director de seva adaptació televisiva.

Però què té Chew per resultar tant interessant? Què és el que ha vist el jurat dels Premis Harvey d’enguany per decidir que Chew era la Millor Nova Sèrie i Rob Guillory (dibuixant) el Millor Nou Talent? Per respondre fàcilment a aquests dubtes és tan fàcil com fer-se amb exemplar de Chew nº1: Al gusto del consumidor publicat per Planeta DeAgostini, i deixar-se emportar per un guió (obra de John Layman) molt ben tramat, sorprenent i francament divertit, uns personatges molt ben definits, uns dibuixos àgils però plens de matisos i una utilització de l’enquadrament mereixedora d’Oscar.

Pels que no tinguin ara mateix un exemplar a mà, us faig cinc cèntims del que trobareu en aquest primer arc argumental de la sèrie. Chew, explica la història d’un detectiu amb una “habilitat” gens habitual. Es diu Tony Chu i és cibópata, el que significa que obté impressions físiques al menjar qualsevol cosa. Es a dir que si menja una poma sap/sent d’on és i com la van recol·lectar. I això amb qualsevol cosa que mossegui i s’empassi, des de un bistec fins a el cadàver putrefacte d’un assassinat del que cal trobat el culpable. Tony Chu presta les seves habilitats a la Divisió de Crims Especials de la FDA, la agència governamental més poderosa del planeta, al servei dels casos més estranys, fastigosos i estrambòtics.

Tot i comptar amb una estructura de números autoconclusius, amb històries de vint-i-poques pàgines, Chew segueix un fil conductor del que costa no quedar-se penjat. Tony Chu viu en un món on la grip aviar és la màxima preocupació del govern i el mercat del pollastre és d’allò més negre, clandestí i perseguit. Gràcies a les investigacions de Chu, anirem descobrint que no tot és pit o cuixa.

John Layman, es serveix del seu guió per fer una sàtira política plena d’humor exagerat i absurd, però gens tonto, en els que els personatges són carismàtics i gens planers, des del protagonista Chu, fins a secundaris com el enigmàtic company Mason o l’estranya crítica culinària Miss Mintz. Personatges ben adherits a un clima que resulta tan claustrofòbic com fascinant. Tots dos, personatges i clima, per altra banda, beuen molt de la mà de Rob Guillory, un nou nom en això dibuix però que sona amb una força tan gran com obertes es quedaran les vostres pupiles davant els seus dibuixos.

Un còmic que es devora amb el mateix impacte que Chu mossega les seves “pistes”.


Pàgines: 128
Preu: 12,95€
Guió: John Layman
Dibuix: Rob Guillory

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies