Educador Social en Alaska – La Finestra Digital

El que fa una caixa de galetes d’un sol pis. En Quique, Educador Social, ens recomana aquest gest de complicitat davant d’una reunió que es preveu peluda, com aquell oli que afina una màquina o aquell subtil excés de cava en una reunió familiar.

I amb aquest gest cap al públic, en Quique ens va relatant algunes entrevistes viscudes en uns Serveis Socials perduts entre Extremadura i Alaska, i que reconeixem fàcilment en la nostra quotidianitat: adolescents que senten que tothom els hi té mania, famílies que no acaben d’entendre perquè els seus fills han d’anar a l’escola quan l’economia també estreny, o pares que estan al llindar de la pobresa. Personatges tant reals como la vida, experiències sovint dramàtiques relatades amb humor però sense perdre el punt reflexiu i educador. I és que a vegades, no cal viatjar a Alaska per sentir-se desubicat o perdut entremig dels usuaris a qui a vegades no pots ajudar i el desencant d’aquesta professió, la burocràcia i els formularis.

Basat en el blog amb el mateix títol escrit per l’educador social Sera Sánchez, que fa temps que escriu les seves experiències i reflexions a la xarxa. Molt seguit i premiat pel Col·legi d’Educadors i Educadores de Catalunya, és un espectacle proper que demostra que no cal passar pel sedàs d’un dramaturg per tenir un bon resultat. És una representació sense límits d’espai, directe i que es pot tocar, assaborir i escoltar, la Sala Almazen, sala on es representa, és l’espai còmplice que fa possible que espectador i espectacle siguin un.

Estrenada al maig del 2009 a Castelló i des de llavors en constant gira nacional gràcies al boca a boca dels espectadors i dels internautes, a càrrec de la companyia Factoria Los Sánchez, en Rafa Sánchez és la cara d’un relat amb contingut, de qualitat i que convida a riure, a emocionar-se i a despertar consciències.