Després de “Concursante” (2007) el nom de Rodrigo Cortés va començar a sonar amb força. Ara, amb aquest “tour de force” subterrani que respon al nom de “Buried”, el seu nom estarà fins i tot a la sopa.
El director gallec practica un més-difícil-encara en edificar un exercici d’estil impecable i que, sorprenentment, et manté enganxat a la butaca. Dic “sorprenentment” perquè el primer que se’t ve al cap quan llegeixes la sinopsi és com carai mantindrà interessat a l’espectador noranta minuts amb un sol personatge tancat en un taüt de fusta en ple desert iraquià…
El guió és un d’aquests guions que es troben en les “llistes d’espera” hollywodienses. Guions que, rebent bons informes de producció, no acaben d’executar-se: unes vegades per temes econòmics i d’altres per saturació de determinades històries. És just el que li passava al guió de Chris Sparling que, recuperat pel productor Peter Safran, va arribar a les mans de Cortés. Què dir del guió? Doncs que, deixant de banda alguns moments exageradament dramàtics i un punt lacrimògens, és un guió excel·lent. És un bon thriller, ple de girs i complicacions, dificilíssim de fer quan només tens un actor (no hi ha possibilitat de contraplà) i un espai tan diminut. La il·luminació (del barceloní Eduard Grau) és magnífica i claustrofòbica (com ha de ser per patir més amb la situació plantejada) i la feina de Cortés és impecable amb un sentit molt acurat de la planificació i del muntatge que demostra que al mercat americà cal guanyar-lo amb originalitat i risc en l’aposta cinematogràfica. En resum: no imitar sinó inventar.
El començament (dos minuts de negre) és un dels millors començaments que recordo en anys; in media res, ficant-nos de cop en el drama d’un conductor de camions americà a l’Iraq que és interpretat per Ryan Reynolds de manera molt convincent. No és fàcil mantenir una pel·lícula tot sol durant 90 minuts i Reynolds ho fa poc a poc aconseguint que l’espectador estigui gairebé també allà dins amb ell. Patint per ell.
Cortès es mira a Hitchcock (en la mítica “L’hora d’Alfred Hitchock” hi havia una història amb una premissa semblant, l’home comú en una situació complicada, un dels pòsters de promoció emula el disseny de Saul Bass per a “Vertigo“), es mira a Tarantino (recordeu un capítol de “CSI” similar dirigit pel gran Quentin?) però aconsegueix que la premissa duri 90 minuts sense la sensació que sigui allargada innecessàriament. I ho aconsegueix gràcies a un plantejament amb plans estàtics que poc a poc se’n van complicant fins a aconseguir alguns travellings circulars molt encertats.
Un però: potser es podria haver utilitzat més encara la premissa per oferir un rerefons històric i polític més crític. La pel•lícula es limita al recurs tècnic i narratiu. Potser podria haver anat més enllà.
En tot cas, magnífic exercici de Cortés (director) i Reynolds (actor) que desafien a l’espectador i que donen versemblança a tota la història. Bona pel·lícula que pot ser el pròxim assalt espanyol al Blockbuster nord-americà. Una recomanació: que ningú no us expliqui el climàtic final i si us plau… desconnecteu els mòbils quan aneu al cinema. Ja veure-ho perquè, el vostre no és el mòbil que interessa.
Envía una resposta