Arriba “Come, reza, ama” basada en les memòries d’Elizabeth Gilbert. Un llibre i un film que vol demostrar que hi ha més d’un camí per on et pots deixar anar, que cal veure altres móns i de pas, trobar-te a tu mateix. Tot un film amb aires d’autoajuda, si és que us agraden aquesta mena de coses.
Liz Gilbert tenia tot el que una dona actual podia somiar: un marit, una casa, una carrera d’èxit; però com moltes altres persones, es trobava perduda, confusa i buscant el que realment desitjava en la seva vida. Acabada de divorciar i sense tenir massa clar cap a on tirar, Gilbert decideix fugir de la seva acomodada vida i ho arrisca tot, embarcant-se en un viatge al voltant del món que es converteix en una recerca per a trobar-se a ella mateixa. Durant els seus viatges, descobreix el veritable plaer del menjar a Itàlia, el poder de l’oració en l’Índia i, final i inesperadament, la pau interior i l’equilibri del veritable amor en Bali.
Dirigida per Ryan Murphy, creador de “Nip Tuck” i “Glee”, “Come, reza, ama” és un film al servei de la Roberts ple de tòpics i de consells d’autoajuda difícils d’aplicar i de creure que funcionin.
Extret d’un llibre basat en l’experiència personal (i evidentment edulcorada) d’Elizabeth Gilbert el film ens porta la història d’una dona que no se sent realitzada ni contenta amb ella mateixa i que decideix deixar-ho tot per viatjar pel món trobant-se a ella mateixa.
El cert és que en certa manera aquesta “Come, reza, ama” té molt a veure amb els problemots que tenen (o creuen tenir) les snobs de “Sexo en Nueva York” i que les acaben duent a passejar amb modelets de Dolce & Gabanna pel desert mentre fan discursos sobre la repressió de la dona en certs països. Aquí és una cosa semblant Liz no passeja modelets al desert, encara que sí viatgi amb una ínfima bosseta de roba, però no repeteixi model en 142 minuts. Liz acaba menjant pasta a Itàlia (sense preocupar-se de si puja d’una talla 36 a una 38, quina gosadia!), resant a l’Índia com a la millor època hippy i finalment, lligant-se un brasiler (amb la cara del Bardem) a Bali entre ensenyança i ensenyança d’un gurú.
En fi, “Come, reza, ama” és un film pels amants dels llibres d’autoajuda. S’ha de ser creient per gaudir-lo i no pensar que t’estan explicant un sopar de duro massa happy i hippy. Escèptics, irònics i sarcàstics absteniu-vos.
Envía una resposta