Barcelona està d’enhorabona amb la tornada als escenaris d’un clàssic que ja ha fet partir de riure miles d’espectadors. L’adaptació de l’obra «Noises off» de Michael Frayn a càrrec de Paco Mir, es presenta per quarta vegada al públic de Barcelona amb l’ànim de tornar a divertir i sorprendre tant als que no la coneixen com als que vulguin repetir, amb la promesa promocional de que tenim davant ‘la millor comèdia del món’.

Pel davant i pel darrera” és una obra en tres actes. En el primer assistim a l’últim assaig d’una obra de teatre d’embolics abans de la seva estrena davant del públic. En el segon, veiem què passa darrera l’escenari el dia de l’estrena, quan mentre l’obra es representa amb normalitat a l’altra banda, darrera dels decorats, esclaten tota mena de conflictes entre els actors. I un tercer acte en què tornem a assistir a la representació de l’obra, ara de gira per una altra ciutat, quan aquells conflictes entre els actors, afecten la funció convertint-la en un desastre.

Amb aquesta estructura narrativa i un escenari giratori que ens permet veure successivament què passa al davant i al darrera de l’escenari d’una obra de teatre, es construeix una comèdia hilarant que juga amb maestria entre el què el públic veu i el què no veu.

Jugant a l’obra de teatre dins de l’obra de teatre, el primer fragment ens presenta la funció que els actors estan preparant. Després quan els espectadors ja tenim aquesta obra apresa, la sentim i la imaginem representada davant d’un altre públic, però nosaltres veiem les baralles del repartiment. I finalment, els actors ens tornen a mostrar l’obra ja apresa, de nou comptant amb què la nostra memòria recorda els enfrontaments entre els actors i així entenem el perquè tot acaba sortint d’allò més malament.

És en aquest joc del què veiem en cada moment lligat el què hem vist en els actes anteriors que ‘Pel davant i pel darrera’ estableix una complicitat amb els espectadors, jugant amb el què es veu i no es veu en cada moment, amb el què es recorda i el que està per descobrir, amb el què es diu i el què no es pot dir (brillant el segon acte quan els actors es barallen darrera el decorat sense poder parlar per no arruinar la funció que estan representant). Tot plegat molt ben coreografiat i amb uns actors excel.lents que amb les seves entonacions dels diàlegs i l’esforç físic que realitzen movent-se per l’escenari, doten a l’obra de tota l’agilitat i comicitat que requereix.

¿La millor comèdia del món? Doncs probablement. ¿Una obra intel.ligent i molt divertida per passar una molt bona estona? Segur que sí.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies