Qui sóc en realitat? Sóc Teodoro Sagredo, un professor de literatura, o potser sóc Zalacaín, l’heroi aventurer de Pío Baroja? Ara visc a la Residència Social “Nuestra Señora del Amparo”, encara que estic del tot convençut que en algun moment he viscut a la urbanització “Los magnolios” amb la meva dona i el meu fill. Aquesta divagació és el dilema del protagonista i el punt de partida del joc narratiu de la nova novel·la de Luis Béjar.
Teodoro Sagredo és un home a punt de complir 50 anys. Té una plàcida vida amb la seva família i treballa en un institut com a mestre de literatura, res a veure amb la seva agitada joventut com activista antifranquista i ex militant del partit comunista. Hi ha accions que poden canviar el curs de la vida. Sense ser conscient, Teodoro realitza una acció que transforma el seu món, després de tres dècades, decideix afaitar-se la barba, fent desaparèixer així l’element més característic de la seva fisonomia. De cop i volta, es converteix en una altra persona, esdevé un ésser sense identitat, al no ser reconegut ni per la seva família ni pels seus amics. Considerat un impostor i un desequilibrat és detingut i posteriorment internat en un manicomi.
Aquest sanatori mental, rebatejat pel protagonista com el Regne d’Aglapsia, és l’escenari on decideix revisar el que ha estat i el que és la seva vida. Un cop desarrelat de la materialitat de la societat actual, Zalacaín allibera els seus pensaments i reflexiona sobre les relacions de parella, l’amor, l’amistat, la modernitat, la política, l’ètica o la moral. Aquestes respostes transcendentals a qüestions universals conviuen amb el delirant dia a dia dels sanitaris, les monges, els interns, els vigilants i fins i tot escriptors com Pío Baroja que prenen forma gràcies a les al·lucinacions de Teodoro.
Béjar aconsegueix, gràcies a la dualitat de Teodoro i Zalacaín, contraposar la vida rutinària d’un home amb família de finals del segle XX amb la d’un solitari intern de manicomi. La deformació de la realitat amb situacions absurdes i còmiques són el contrapunt d’afirmacions, que encara que un primer moment semblin exagerades, són un mirall on tots ens podem veure reflectits. Ens trobem davant d’una novel·la de temàtica i desenvolupament original, escrita amb una prosa exquisida. Es tracta d’un joc literari en el que el lector ha d’entrar sense reticències per poder gaudir plenament d’aquesta obra. Potser, la dilatació excessiva d’alguns passatges de la història fan que el ritme decreixi arribant a l’avorriment momentani.
En definitiva, Un error de cálculo és un llibre recomanable que sorprendrà al públic. Tanmateix, aquesta novel·la obre l’interès de conèixer altres obres de Luis Béjar, un autor molt ben valorat per la crítica, però força desconegut pel gran públic.
Editorial: El Aleph Editores
ISBN: 978-84-7669-930-0
Pàgines: 360
Preu: 19,95 €
Luis Béjar Sacristán va nèixer a Toledo l'any 1943. Va començar en el món del teatre i la poesia. És autor de novel·les com Aquello es lo que lamábamos Berlín, El coleccionista de agujeros, o El manuscrito de París.
Envía una resposta