Resident Evil: Ultratumba 3D
4.5Valoració

Des de l’estrena de ‘Avatar’ han anat arribant a les nostres pantalles un seguit de pel.lícules ‘reconvertides’ al 3D a les sales de muntatge, intentant atraure puúblic a les sales amb el reclam de la novetat visual. Ara la última entrega de la saga de zombies més popular, s’estrena també en 3D insistint que en aquest cas el film es va rodar originalment així. Però amb ‘Resident Evil: Ultratumba 3D’ queda clar que ni Paul W.S. Anderson és James Cameron, ni el 3D, autèntic o post-produït és element que porti necessàriament a una bona pel.lícula.

‘Resident Evil: Ultratumba 3D‘ és la quarta entrega de la saga que segueix a ‘Resident Evil’, ‘Resident Evil: Apocalipsis‘ i ‘Resident Evil: Extinción’. L’acció comença un temps després d’on acabava l’anterior, quan els supervivents humans volaven cap a una suposada terra promesa lliure d’infecció (Arcadia) i Alice prometia venjar-se de la Corporació Umbrella acompanyada de les seves clons. En aquest escenari, Alice aconsegueix arribar fins a Arcadia i retrobar-se amb Claire Redfield. Les dues tornen a Estats Units per descobrir encara un altre petit reducte de supervivents i seguir lluitant contra hordes de zombies i els malvats dirigents de l’empresa que va escampar el virus pel món.

‘Resident Evil: Ultratumba 3D’ ofereix el què es podria esperar, més del mateix, més espectacular però sense trencar-se massa el cap en vestir una trama original. Els seus elements principals tornen a ser una incombustible Milla Jovovich en el paper principal, molts zombies, moltes armes i alguns elements secundaris com Ali Larter (‘Herois’) i Wentworth Miller (‘Prison Break’) interpretant els germans Redfield que ben poc aporten a la història.

Aleshores, després d’insistir tant i tant a les promos que aquesta sí que és una pel.lícula autènticament 3D, ¿qué ens dóna en aquest sentit? Doncs evidentment no és ‘Avatar‘ però la nova entrega de ‘Resident Evil’ sí que fa un ús dels espais i dels objectes voladors més interessant que altres films que havien afegit una tridimensionalitat postissa a les sales de post-producció. D’aquesta manera intentar explorar nous espais i fer una entrega més espectacular. Malauradament això queda contrarrestat per dos elements negatius: en primer lloc un absolut abús del slow motion que converteix la trepidant acció en un seguit de plans lentíssims que arriben a aborrir. I en segon lloc, una descarada còpia d’escenes d’altres pel.lícules, des d’un inici a Tokyo on un compta, com a mínim, tres trams calcats de ‘Matrix’, fins a un nou monstre massa inspirat en el de ‘Silent Hill’.

El resultat és doncs un envoltori espectacular i lluent pel mateix de sempre i amb un final ben obert pels qui encara tinguin ganes de repetir en una possible cinquena entrega.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies