Aquesta recopilació de contes de Richard Yates – de qui ja coneixíem aquí “Vía revolucionaria” (Alfaguara), la seva obra de debut – ens mostra un autor angoixat i clarivident, cronista major de les frustracions i el patiment que s’amaga darrera l’oasi de confort de les classes mitges nord-americanes.
Un relat seriós i convencional; això és el que promet Richard Yates a l’inici de “La construcción“, un dels magnífics contes que es poden trobar a “Once maneras de sentirse solo“. I no és poca cosa. Els seus relats, tallants i despullats de retòriques, descriuen moments vitals de to baix, escenes quotidianes que, contra tot pronòstic, marquen un punt d’inflexió accidental en els seus personatges, l’inici d’una davallada vital de la que resultarà gairebé impossible sortir. Lluny dels jocs d’artifici narratius o de qualsevol temptativa d’exhibicionisme intel·lectual, la seva prosa asèptica i gairebé espartana entronca irremissiblement amb l’ennui nord-americà de Francis Scott Fitzgerald, per qui Yates sentia veritable devoció.
Com l’Sloan Wilson de “El hombre del traje gris” o la Sue Kaufman de “Diario de un ama de casa desquiciada” (ambdues editades per Libros del Asteroide), Yates és un cronista fonamental del desencantament de la classe mitja americana, un univers plegat d’homes i dones comuns atrapats en feines i relacions que els exasperen i devorats per l’ansietat i la tristor. Víctimes de traïcions mundanes però alhora terribles, abúlics i depressius, els protagonistes dels seus relats descobreixen massa tard que no son amos de les seves accions, que viuen una existència programada i previsible en la que cap minut els hi pertany mai del tot. El mateix Yates confessava que, si hi havia un tema que pogués definir la seva obra, aquest era, sens dubte, la irremissible solitud contemporània; una solitud urbana, confortable i superpoblada, multiforme i sempre canviant (d’aquí el títol d’aquesta recopilació de contes) però omnipresent a les vides de totes les seves criatures. La inadaptació de Vincent Sabella, el nen que entra nou a la classe de la senyoreta Price; l’ansietat prematrimonial de Grace i Ralph, una parella en descomposició que es nega a admetre la seva apatia amorosa; o la traïció de Myra, una dona que comença una nova relació amb un indesitjable a esquenes del seu marit confinat a un hospital, son alguns exemples d’aquesta visió fatalista de l’ésser humà que, segurament, encara va fer més complicat l’impossible reconeixement literari de Yates en vida.
Admirat per Kurt Vonnegut, William Styron o Robert Stone, va carregar amb l’enutjosa etiqueta d'”escriptor per escriptors“, malgrat la seva animadversió a la cita literària o a les mencions a la seva professió. El mateix Yates afirmava “Es cosa sabida que los escritores que escriben sobre escritores pueden provocar fácilmente la peor clase de aborto literario. Si un relato empieza con algo como “Craig apagó el cigarrillo y se lanzó a la máquina de escribir“, está claro que ni un solo editor en Estados Unidos tendrá ganas de leer la siguiente frase“. I és que Yates no només sacsejava al treballador comú. També tenia dardes encara més enverinats per la gent amb vel·leïtats artístiques o culturals. Llegeixin “Sobel al habla” i comprovaran la baixa consideració que l’autor de Yonkers (Nova York) tenia de la professió periodística, que ell mateix va haver de practicar. La seva crònica sobre aquests jornalers de la paraula que malviuen escrivint per un infumable diari sindical, mentre creuen merèixer destins molt més elevats, resumeix a la perfecció les misèries d’aquells que han decidit sentir-se els escollits.
Qualificat per The New York Times com l’equivalent novaiorquès del “Dublineses” de Joyce, “Once maneras de sentirse solo” es revela com una obra cabdal, un descobriment a l’alçada de l’obra d’altres conreadors del relat breu com John Cheever, Raymond Carver o Richard Ford, un retrat borrós i voluntàriament incomplet del malson nord-americà que Henry Miller va descriure encertadament com el malson de l’aire condicionat.
Editorial: RBA
ISBN: 9788498677911
Pàgines: 256 pàgs.
Preu: 19 €
Richard Yates ( 1926-1992) és el gran cronista de la classe mitja nord-americana de la postguerra de la Segona Guerra Mundial. Després de combatre a França i Alemanya, es va instal·lar a Nova York, on va treballar com periodista i publicitari. Des de llavors, es va dedicar a la narrativa, alternant èpoques creatives amb unes altres de perllongada esterilitat. Quan va morir la seva obra estava descatalogada, però després que autors de la talla de Richard Ford i Raymond Caver el reivindiquessin com influència, Yates ha acabat per convertir-se en un referent de la literatura nord-americana contemporània.
Les seves principals obres són 'Revolutionary Road' (1961), adaptada al cinema per Sam Mendes, 'Les germanes Grimes' (1976), 'Cold Spring Harbor' (1986), aquesta última publicada per RBA i la pòstuma 'The Collected Stories of Richard Yates'.
Envía una resposta