“Notas al pie de Gaza” de Joe Sacco

No només David Simon, el creador de sèries com “The Wire” o “Treme”, creu en les fascinants possibilitats d’encreuar ficció e investigació periodística. Joe Sacco, el gran autor del còmic-investigació contemporani, aborda la situació de la franja de Gaza en aquesta novel·la gràfica magistral.

Reporterisme i còmic es fusionen en l’obra de Joe Sacco, un periodista i alhora dibuixant de còmics nascut a Malta, però nacionalitzat nord-americà, que planteja en un grapat d’obres denses i rigoroses una aproximació als conflictes bèl·lics del nostre present. A més de documentar les guerres de l’antiga Iugoslàvia i Bòsnia i la situació dels refugiats txetxens, Sacco ja havia abordat la qüestió palestí-israeliana a “Palestina”, una novel·la gràfica fruit d’una immersió de dos mesos als territoris de Gaza i Cisjordània (només l’obra “But I Like It” o les seves ocasionals col·laboracions amb Harvey Pekar poden considerar-se breus incursions a altres territoris més frívols i urbans). Amb “Notas al pie de Gaza“, Sacco torna a la franja; en aquest cas, per explicar un fet que cínicament podria ser qualificat de “col·lateral” i que, en cap cas, pot ser oblidat: les dues matances de palestins l’any 1956 a Jan Yunis i a Rafah, al sud de Gaza.

Sacco va arribar a conèixer aquests fets a la primavera de 2001, una mica abans de viatjar amb un altre periodista de Harper’s Bazaar a cobrir la segona Intifada. Llegint “El triángulo fatal” de Noam Chomski, Sacco es va trobar amb una menció a la matança de Jan Yunis, així que ell i el seu company es van animar a investigar els fets per tal de fer-ne un article. Les mencions a Jan Yunis van ser eliminades per Harper’s i Sacco va decidir combatre la seva frustració continuant les investigacions pel seu compte.

L’obra es converteix així en una minuciosa descripció de les anades i vingudes, les converses, els records dels testimonis i els descobriments del propi Sacco sobre el territori. Defugint qualsevol temptació narcisista, l’autor es converteix en el fil conductor entre tots els personatges, el comentarista proper a la mentalitat del lector que lluita per entendre un conflicte interminable. Alhora, l’instint observador de l’autor s’amplia cap a la comunitat periodística internacional, els diversos estrats socials de palestins e israelites que es va trobant en el seu viatge i les estampes quotidianes que reflecteixen com, malgrat tot, els ciutadans tracten de viure en una certa “normalitat”.

A “Notas al pie de Gaza“, es fa patent el prodigiós do d’observació de Sacco, qui pren notes e investiga sobre el terreny per després, un cop a casa, posar-se a dibuixar amb tranquil·litat. El seu estil està a mig camí entre el còmic-investigació (del que és un veritable pioner juntament amb Art Spiegelman) i el comix underground (el seu traç combina la planificació cinematogràfica amb el to caricaturesc de Robert Crumb). El resultat és una obra fonamental, didàctica sense ser discursiva, rigorosa i a més capaç d’atrapar al lector des de bon començament; una obra transformadora que lluita contra l’oblit i que es gaudeix com un excel·lent assaig i alhora com el que és, una novel·la gràfica apassionant. No és d’estranyar que The Times o The Observer s’hagin rendit als seus peus.